Matrimoni i ètica

l´em cagada, peró em de continuar, cadascún amb la seva lluita personal, sense pensar en tanta moral que ens atura per sentir, per expresar alló que volem.........Tanca els ulls i pensa en el que vols i tira cap endevant...I ha molta gent que mereix la pena

Sort

...però em decep la manera com tractes aquest tema en l'escrit.

Et posaré un exemple: Jo mateix. Estic casat, sí, i a més, per l'església. Pots estar-hi d'acord o no. Tant me fa, jo estic trankil així com estic. I tu també estàs bé com estas.

Et posaré un altre exemple: La meva germana més gran que jo. Ella no està casada, ni pel civil, ni per l'església, ni res. Viu en parella i prou.

En aquesta societat, casar-se no és tant important com viure bé i trankil. A alguns els estarà bé estar casats, a d'altres no. Uns estan sota les lleis canòniques (per l'església), altres estan sota les lleis civils (casats pel civil), i altres estan sota les lleis de parelles de fet.

Així és que tant si estàs casat com si no, la llei t'ampara, pq l'important, amic meu, és l'amor que sentim els uns pels altres. La forma de demostrar el nostre amor, o de confirmar les nostres intencions és, simplement, distinta en cada persona o família.

Espero que trobis parella aviat i parlis amb ella d'akests temes. És divertit i pots riure molt i riure-te'n de tothom, pq l'important és poder parlar-ne distesament, sense prejudicis ni complexes.

Vet aquí la meva visió ètica del matrimoni.

Records del llampec.

la unio de la parella es biologica, basada en l' evolucio de milenis d'anys;
l'home i la dona quan els fills son grans,
entren en una dimensio diferent:
en ser cadasqú ell mateix,
madurant i evolucionant en la vida,
i si es en parella,millor.
Avet

deixant de banda el matrimoni. hi ha un punt fort de derrotisme i desesperança