Material sensible

després de llegir el teu assaig quan sé que tornaré a assaborir en directe el que tu ens expliques amb tanta mestria? L'altre dia la Laura em llegia amb gran entusiasme els poemes d'en Sabina i deia: "És que aquest tio és massa, utilitza unes metàfores boníssimes! I si ho diu ella... ja veus!
Gràcies copernic per portar-nos al teu raconet. Com sempre ha estat un plaer afegit escoltar la teva opinió ( amb la qual crec que tots coincidim) sobre allò que representa un personatge de la talla d'en Sabina: l'has ben retratat!
Amb gran sensibilitat i sentit t'envio un grapat de petons perquè els distribueixis com et vagi bé, hahaha!

Mercè

PS- Estic eufòrica no només pel tema Sabina: el dimarts vinent seré tot ulls i orelles per gaudir de l'Elton John! Uauuuu... això mola mogollón!!!

però malgrat aquest cantant fa unes lletres fantàstiques... cantades per ell, i és una opinió personal, perden gràcia. M'agrada més quan el Silvio, el Serrat, l'Aute, el fa poc desaparegut Antonio, ostres el de Nacha Pop... com es diu ara, bé, tu ja saps qui vull dir, cançons seves, cantandes per ells, m'arriben molt més... Antonio Vega, ara crec que sí.
Això sí, no li trec el merit assolit en la seva extensa i llarga carrera, jo n'era admirador ja, del Sabina, de quan la Mandragora, aquell local de Madrid on cantava amb Javieer Krahe, un altre monstre, i altres amics que ara no recordo, però amb el pas dels anys, m'ha anat cansant ell, no les seves cançons.
Bé, ja et dic, és una cosa personal, que de segur algú més deu compartir, no dec ser l'únic.

Felicitats pel teu lirisme.

Fa dies vaig trobar aquest text a relats a l'atzar , no tenia temps de comentar-te'l i el vaig afegir a els meus relats preferits esperant trobar una ocasió millor.

Comparteixo gairebé la totalitat de les idees que exposes en aquest article. Especialment, coincideixo amb tu amb l'afirmació que les seves cançons es mouen "entre el lirisme més estremidor i l'humor sarcàstic més punyent".

Seguirem llegint i escoltant el Sabina!

Núria Gausachs i Cucala

He llegit amb fruïció el teu article sobre Sabina.
Em sembla una visió molt encertada la teua...
A mi m'encisa aquest cantautor, i trobe que és un dels millors lletristes en castellà, a més de que la música amb la que s'acompanya té molts registres diferents i, malgrat la seua dèria per Dylan i el blues en general, darrerament ha fet arranjaments amb músiques tradicionals, sobretot Sud-americanes (tango, corrido, salsa, etc.), però també d'arrels andalusses com rumbes, fandangos, etc. Això ha estat, més o menys, a partir del seu disc "19 dias i 500 noches", que és l'obra clau de l'autor, i una de les principals de tota la història musical de l'Estat espanyol.
Als darrers discs, també he notat un major apropament a la Literatura, i unes rimes amb metàfores del més alt nivell, a més de la ironia de la que sempre ha fet gala:
"Mariposas de sangre marrón, peces de ciudad, ...en Comala comprendí, que al lugar donde has sido feliz no debieras tratar de volver,... da más sombra que los limoneros la estatua de la Libertad, ...de salud Marichalar!, ...esa cómoda con braguitas de Zara, una Hispano-Olivetti con caries, ...ahora que hacemos horas por incordiar, ...el traje de madera que estrenaré, ...si me pierdo de vista esperadme en la lista de espera, ...y me han dicho que en las elecciones un tal Al Capone a vuelto a ganar, ...un barril de cerveza que mata de sed, etc...).
Crec que passarà a la posteritat com u dels més grans...
Res més, una forta abraçada!
... I molta salut! (millor que la de Marichalar)
FRANCESC

PS Recomane el llibre "Yo también sé jugarme la boca" Sabina en carne viva., que m'he llegit aquest estiu, on el cantant d'Úbeda parla amb Javier Menéndez Flores de tots els temes, sense pèls en la llengua...

És ric de vocabulari i coneix distints tipus de música, igual et fa un tango que un blues o una rumba, porta molts bons músics. El problema que li veig és que de vegades busca massa l'efecte directe, la comercialitat. Enganxa ràpidament. Troba rimes alla on no n'hi ha. Això si, no presumeix de bon noi sinó de golfo.
"Esta vez yo quería quererla querer y ella no"

De totes maneres per aquí no ens podem queixar: aquest estiu he vist que un fill trobava bó en Ovidi i en Toti - especilament per la guitarra d'aquest darrer" - i que asistís al concert durant les festes de Gràcia del conjunt del Quico Pi de la Serra (piano de cua, percussió, bateria, guitarra i contrabaix)

En una de les peçes que va interpretar feia una parodia de la nova cançó: des d'un megàfon -supoadament li dein uns polícies: "Quico baixa de l'escenari, les teves cançons no interessen a ningú" amb un acompanyament de sardana: txam....., txam, txam, txam!

I no t'has arriscat, perquè has copsat de meravella les intencions i els matissos d'un dels pocs cantautors castellans que s'ho mereixen. Radiografia encertada.
A mi també m'agrada Sabina!
Salut i rebolica!