Malson

Corro desesperadament per un camp verd i immens, sense principi ni final. Crido el teu nom i ningú em sent, m’ofego en llàgrimes i ningú me les eixuga. I em moro de pena, consumida com una cigarreta apagada.

Em desperto d’un ensurt. Tinc la camisa de dormir amarada, la gola seca i el tacte de la teva pell encara ben present en la meva. És com si el temps no hagués passat i encara estiguéssim fent l’amor com en els vells temps, en aquest mateix llit. Mai m’he sentit tant unida i a prop d’ algú, tant estimada, bojament enamorada i il•lusionada. De fet, saps de sobres que el primer poemari que em van publicar, “Una esdrúixola flor d’enamorats”,el vaig escriure íntegrament pensant en tu, i no me’n penedeixo gens.

Però com tot en aquesta vida, la nostra història va tenir un final. La frase que vas dir-me quan em vas deixar fou com un flagel al mig del cor, que em paralitzà i em feu caure en el terrible pou del silenci.

“Ja no t’estimo, n’estimo un altre”. I això fou tot. Ni una trucada, ni missatge, ni correu o carta de disculpa. Res més. Com si mai haguéssim viscut res junts. Me’n faig creus de com en vaig ser de cega i d’il•lusa. Jo creient-me el rotllo de que sorties a fer una copa, a sopar o a jugar al golf amb el teu amic de l’ànima Albert, quan en realitat anàveu al seu apartament de Cambrils, a compartir llit i el que convingués. Et juro que mai hagués sospitat que no t’agradaven les dones. Mai.

Un cop separats, vaig decidir refugiar-me en l’escriptura, com sempre en els moments foscos i grisos de la meva vida. Els èxits i premis, afortunadament, van acompanyar-me. Podria dir-se que actualment sóc una escriptora d’èxit; en contrapunt a la meva desastrosa vida sentimental. Què hi farem, no es pot tenir tot.

M’aixeco del llit sense pensar-m’ho i vaig cap al lavabo. La camisa em sobra, i me la trec. Observo en la penombra la meva nuesa reflectida. M’agrada. A tu també t’agradava; o com a mínim això em feies creure. Començo a acariciar-me, intentant imitar el que em feies temps ençà. Emeto un xiscle profund i sincer quan arribo al punt àlgid. Crec que mai havia sentit tant de plaer.

Torno al llit nua, satisfeta i amb un somriure als llavis. Miro el rellotge de la tauleta de nit i veig que exactament són les 4:46 am. El meu somriure s’accentua quan penso que tinc tot el dia per dormir: és Diumenge.