Maleïda habitació

física i psicològica."
Aquests poemes em trasbalsen, perquè el teu sofriment em dol endins. No t'enfonsis, Sergi… Tens tota la força que et suposes i més. Ningú t'ha dit que hagi de ser fàcil, però la teva capacitat de lluita ha de superar qualsevol entrebanc. Tot passa, els moments bons, i els dolents... t'agradi o no, tota situació acaba canviant, només és qüestió de tenir paciència (que en tens!), i no deixar-se aclaparar. Potser no pots canviar-la a voluntat, però tens l'alternativa d'encarar-la de manera diferent, i amb això sol ja podrà evolucionar... Pots romandre immòbil al fons del pou, o prendre el control de la situació, i sortir-te'n de tot. Saps que et sobra coratge per fer-ho. Per mi ets un heroi, un model de fortalesa. T'admiro.

T'envio una forta abraçada carregada de sentiment.

pel que sembla, aquesta sensació d'aïllament i d'impossibilitat de comunicació que descrius, de sortir del forat que més d'un hem patit. En nosaltres hi ha una segona naturalesa que també actua i ho fa amb independència de la nostra voluntat. Però com totres les grans proeses - i sortir del cau pot ser-ne una - la primera passa comença amb un lleu moviment que s'intenta, no sé, amb el cos, amb el coll, amb el cap,...abans que amb les pròpies cames.
Salut i rebolica,

T.Cargol