MALASTR

Uf! Ja és dia u. Aquest mes no he rebut cap correu, això vol dir que el meu escrit no ha estat seleccionat. I per aquest mes que ara entrem, el més calent és a l’aigüera. Si es pot triar el tema, és més fàcil escriure, però si te l’imposen... A vegades em costa trobar un fil i, si el trobo i ho veig clar, quan me n’adono ja porto dos mil set-cents caràcters i llavors costa més retallar que escriure. És que dos mil caràcters no donen per a res. Bé, més val que no em posi nerviós, que tinc temps fins el dia vint. Com aquella xicota, que sempre els envia el dinou o el vint. Té imaginació, la tia, i escriu bé, almenys a mi m’agrada. D’altres no sé com s’ho fan, el dia u ja el presenten, deuen escriure el que somien.

Va, potser que m’espavili, ja som a dotze i encara no m’hi he posat. Sí, està molt bé dir-se va, va, va... però dec tenir la imaginació corcada. Tot el que em ve al cap no trobo com explicar-ho: aquell que se li crema la casa, el que es despista amb el Google Maps, el vell que en festeja una de jove... A veure si em concentro una estona...

No hi ha manera. A veure, què vol dir exactament malastrugança? El DIEC diu... Malastrugança: Mala sort. Doncs, ja és mala sort, no dona cap pista. De debò volen que escrivim sobre la mala sort o estan pensant en una altra cosa? Si vaig filosofant, altres, sense ser tan refistolats, em passaran al davant. I si escric sobre el que costa escriure un relat per al concurs? Com s’ho agafaran? No tenen perquè agafar-s’ho malament, no és una crítica, va de la meva insuficiència. Sí, això potser sortirà bé. Però ja estic fent tard, no m’hi podré posar fins dimecres i ja serà dinou...

A veure, faré una mica d’escaleta, punts a tocar i ordre a seguir. O no, potser millor escriure-ho a raig, serà més espontani. Caram, si que li costa arrencar aquest ordinador. A veure: títol... Quina pudor se sent... Millor posar el mateix que donen ells.

MALASTR

Què...? Surt fum de dins l’ordinador... Oh! S’ha apagat! ... Ara! Això és malastrugança!