Cercador
MAI DELS MAIS
Un relat de: jomagi- Compartir:
Una mica més amunt, prop de les
runes del molí fariner de Cal Boix,
hi ha l’antiga casa pairal del segle
XVII propietat del vell Robert.
Voltejada de la mansoia torrentera
de bella obaga plena de tamarius i
pollancres. Per arreu si respira una
silent calma, sols interrompuda per
la piuladissa dels moixons...
El vell Robert expirà després d’una
llarga i silenciosa malaltia. En
tingueren cura els seus fills que de
ciutat vingueren, amb les seves
dones i fills de totes les alçades...
Envoltada d’aquell estol de nets,
l’afligida vídua demanà que hi acudis
el senyor notari. Havia de fer-li a mà
la carta que el seu marit escriví poc
abans de morir...
Ja en presència del funcionari
públic i entregada la carta, l’obrí per
llegir el seu contingut en presencia
de tots...
En un full DIN A4, el vell Robert hi
havia deixat escrit amb llapis un
algoritme:
e^iPi=0,0001
Tot s’aturà.
Ja mai dels mais mai més fou res.
2024
Comentaris
-
Un text dels favorits[Ofensiu]Helena Sauras Matheu | 13-01-2025 | Valoració: 10
Bon dia, jomagi:
Després de llegir el teu text, tan original, ben escrit i enginyós, l'he incorporat a favorits perquè crec que s'ho mereix. Et felicito!
El tema de l'herència de vegades és molt feixuc i dona peu a moltes baralles entre familiars. Tu l'has tractat d'una manera diferent.
Un abraçada, resguarda't del fred i a continuar escrivint,
Helena -
Llegenda[Ofensiu]SrGarcia | 12-01-2025
Enhorabona, ja veig que en Joan Colom ha fet escola. Deixar com a herència una aproximació de la identitat d’Euler és ser un autèntic cabronàs, però d’aquells que et deixen pensant durant anys.
Fantàstica frase final: "Ja mai dels mais mai més fou res." Mai hi haurà algú que ho entengui, però això no importa: la frase és bona, bona. La resta és llegenda.
