Cercador
La memòria de les llambordes
Un relat de: GariKoitzLa memòria de les llambordes
recorda el teu pas:
Acariciant la pedra vella
solcada pels anys.
La memòria de les llambordes
recorda els teus ulls:
D'atzur Menorca,
de llum d'Eivissa.
La memòria de les llambordes
recorda el teu cant:
Amb veu de dona
i ànima d'acer.
La memòria de les llambordes
ha oblidat la teva promesa.
I ja gastades
sordes
mudes
anhelen el teu caminar.
Comentaris
-
La memòria de les llambordes[Ofensiu]George Brown | 04-06-2005
La memòria, els records...
Bell poema, on aprecio un to de nostàlgia... bells records que volen ser recordats i que per sempre quedaran gravats, en les llambordes i també en el cor...
... sense oblidar mai aquella promesa', i esperant que en un futur es compleixi.
una abraçada,
Jordi.
-
benvingut!![Ofensiu]quetzcoatl | 08-05-2005
Hola Gari!
Moltes gracies pel teu comentari a "serengueti mare"; la gent que te enveja als viatjers (m'ha semblat que sana!), es perque tambe els agrada viatjar?
Escolta, els tres poemes que tens penjats m'han semblat bonissims. Tens una manera molt bonica d'escriure coses fortes amb paraules de sentiment tambe fort pero d'expressio suau i poetica.
Felicitats i molt benvingut... Sera un plaer seguir-te llegint!
m
l´Autor

16 Relats
93 Comentaris
25032 Lectures
Valoració de l'autor: 9.54
Biografia:
Nohi
ha
ésser
que
no
tingui
dues
cares.
garikoitz2005@mixmail.com