Camí minvant

M'ha encantat, aix, molt maco tot i la solitud del final. Sí, sí molt original.

I m'has fet riure molt amb el teu comentari. Una classe de p3 ja, ja, ja,
toc, toc, toc
rau, rau, rau

Veritablement els comentaris i elogis dels que m'han precedit no es queden curts. Una construcció molt bona per un missatge colpidor, molt ben construit i que fa veure que t'ho has currat bastant.

Hola!!

Avui coincidim, que et sembla?!
Gracies pels teus comentaris sempre tan engrescadors!

Jo ja ahir et vaig llegir aquest relat que apart de literariament molt bo em sembla tambe molt original i trencador, pero tenia un munt de feina i no vaig fer comentaris i vaig llegir ben poc. Avui ;'he rellegit i encara m'ha semblat mes bo que ahir i, a mes, entenc que si no fos per les pautes de marginacio de RC, formaria una minva perfecte.
El text es bastant fosc i trist, pero carregat de sentiment ben expressat a traves de frases cada vegada mes curtes, que ajuden a la imatge visual de veure't perdent l'ale de la vida i minvant-ne el cami.

Brutalment bo. Les meves mes sinceres felicitats!!

Una abraçada!

m

Molt bo!! Estructura molt ben conseguida per unes paraules tant ben encadenades!

Minvant el camí de la vida, com tirar passes endarrera fins arribar al centre del cor, de la solitud, de la profunda obscuritat que esvaeix la força i els colors de tantes coses.
Un viatge sense retorn, acaba en un mot invisible, en un sospir en blanc...
Ostres, és molt difícil aconseguir una forma visual tan exacta, respectant la idea dels versos, minvant, minvant, fins a desaparèixer.

Intens, punyent i original.

Una abraçada!

què collonut!
Sense perdre el contingut i la forma poètica... has aconseguit un efecte visual impressionant... has tocat tots els sentits i has anat minvant poc a poc fins arribar al cor de la solitud!!!
Immillorable!!!