Epitafi

Un relat de: GariKoitz

Quan t'enfonses en l'avenc
de la pròpia mentida
sent aquesta la més dura
forma de vida
et preguntes quan t'arribarà
el judici i la condemna
el martell, la destral
la llosa i el punyal

Qui serà el valent
de posar boga entre bé i mal

Qui serà prou rude
d'alçar la mà que empunyi l'arma

Qui serà el covard
d'atiar aquest foc tant brau

Qui serà el cínic
de mirar-me als ulls
quan ja tinc
la tomba cavada
la vida acabada
i aquesta darrera lletra
el meu epitafi

Comentaris

  • ningú serà...[Ofensiu]
    Capdelin | 17-05-2005 | Valoració: 10

    tant covard i valent per matar-te... perquè llavors se sabria la veritat i et farien màrtir... els convé allargar eternament la mentida i fer-te passar per... diable!!!
    Ja saps que m'agraden les paranoies, les confusions, les obscuritats dels versos que poc diuen i molt amaguen... perquè al lector no se li pot donar menjar triturat amb gust de mimada melmelada... que mossegui, rosegui l'os i s'empassi el que pugui o comprengui...
    una abraçada amic... i aquest comiat no és el meu epitafi... ens tornarem a trobar... VIUS sempre!!!

  • holaa[Ofensiu]
    silvia_peratallada | 16-05-2005

    ostis, quines lletres mes durilles, no?
    no sé si és el meu moment, o les teves lletres, però m'ha semblat dur, dur.(aixi repetit, jeje)
    salut i revolta
    Sílvia