L'home de cua i banyes

Un relat de: GariKoitz

L'home de cua i banyes
que s'aferra a la memòria
només és lleu miratge
dels llimbs imaginaris

L'avern s'inclina infame
al pensament immaculat
de la glòria del saber
un destí inexorable

Infaust de l'existència
atziac del meu camí
covard, un cop més
de la meva empremta

Amarrada ja la vida
al port de la derrota
emprenc el llarg callís
pels efluvis de l'infern

Al meu infern
no hi ha tenebres
ni focs ardents
ni l'Àngel Caigut

Només hi resta
l'angoixa
l'angúnia
i l'odi

- amarga metzina per demà
dolça mentida per avui -


Comentaris

  • Un infern real i palpable...[Ofensiu]
    ROSASP | 29-08-2005

    Una visió implacable servida per la mà del destí. El dolor i la desil·lusió de semblar no poder fer res per lluitar contra forces que semblen més fortes.
    Angoixa, angúnia i odi que semblen ennuvolar el cor i la mirada.
    Trobo especialment encertats els darrers versos:
    - amarga metzina per demà
    dolça mentida per avui -

    Fins aviat!