L'home de cua i banyes

L'home de cua i banyes
que s'aferra a la memòria
només és lleu miratge
dels llimbs imaginaris

L'avern s'inclina infame
al pensament immaculat
de la glòria del saber
un destí inexorable

Infaust de l'existència
atziac del meu camí
covard, un cop més
de la meva empremta

Amarrada ja la vida
al port de la derrota
emprenc el llarg callís
pels efluvis de l'infern

Al meu infern
no hi ha tenebres
ni focs ardents
ni l'Àngel Caigut

Només hi resta
l'angoixa
l'angúnia
i l'odi

- amarga metzina per demà
dolça mentida per avui -