Suïcidi

Un relat de: GariKoitz

Del pou de l'abisme
en guardo tres records

L'absència de llum
tot i l'ufana claredat
de les imatges

L'amargor
tan de boca
com de l'ànima

I la plaent tranquil·litat
de saber que el demà
mai més m'ofegaria

El Viatge però
no em dugué el destí
que m'esperava

I en despertar de les angunies
l'angoixa m'abraçava com mai

I quants cops havia desitjat
que l'huracà m'arranqués
de la terra on arrelava

Que el cel fet de plom
s'abraones sobre meu
per rebentar-me la fel

Que un llamp punyent
no em perdonés
i m'arrenqués la vida
ja, d'una volta

I tot i així,
amb el desig i la intenció
de l'auguri més ardit,
la mort

Havent jurat bandera negra
i enterrat l'últim somriure
sota la mortalla del present

La vida prengué el camí errat:

-em retornà a la ruïna de l'avui,
sense entendre que era ahir
el dia que vaig decidir morir-








Comentaris

  • Lilith | 09-07-2007 | Valoració: 10

    Quan una cosa m'emociona molt mai ser què dir.
    M'agradaria poder anar-te llegint més coses.
    Pet*ons

  • Per sort [Ofensiu]
    Bruixot | 09-09-2005

    la mort no et va venir a buscar quan la volies. Si és que realment ho volies!
    Perquè, que és si no la vida més que sobreviure amb cada dia com si fos l'últim? Que seria viure sense sentir amb força, i potser amb dolor, que cada dia hi ha sorpreses, que mai succeix el que un s'espera, però que res succeix debades?
    Un escrit amb força, colpidor, des de l'ànima.
    Però, tot i el títol i el tema, un escrit vitalista!
    Perquè qui ja no té ganes de viure, no té ni força per cridar que vol morir....

  • cada lector...[Ofensiu]
    Capdelin | 09-09-2005 | Valoració: 10

    fa una interpretació personal del poema que acaba de llegir com un acte hiperactiu entre creador i lector...
    jo, després de llegir el teu poema, bestial, describint magistralment la situació psicològica del personatge i la seva visió del pou... interpreto el poema com un cant a la VIDA... que per aparent error ha salvat al personatge de la seva mort... i encara que aquest es mostri desagraït perquè és molt recent encara la seva salvació... demà, segurament... guiat per una nova llum, trobarà un nou camí salvador...
    admiro els teus escrits i després de tant de temps... he tornat... i gaudeixo de nou dels teus poemes durs, críptics i colpidors.
    una abraçada!!!

  • Magnífic[Ofensiu]
    tramuntana | 04-09-2005 | Valoració: 9

    M'ha semblat fantàstic. Sobretot m'ha encantat la última estrofa:
    -em retornà a la ruïna de l'avui,
    sense entendre que era ahir
    el dia que vaig decidir morir-

    P.D: Moltes gràcies pels comentaris!! petons!!

    laura^^

  • Ostres![Ofensiu]
    ROSASP | 29-08-2005

    Malgrat la fredor i la duresa del tema tractat, la fermesa i la naturalitat amb que està escrit sembla minvar el dolor de tot el poema.
    Aquest retorn a l'avui sembla un punt mort des d'on es pot mirar endavant i endarrere.
    La ruïna de l'avui la sento com una imatge on només queden les restes d'un naufragi, però no sé perquè, m'ha semblat endevinar una fusta on agafar-se.
    No em facis massa cas, tinc la mala costum de voler llegir entre les línies més del que hi ha escrit...

    Una abraçada!

  • El desengany està garantit[Ofensiu]
    iong txon | 27-08-2005

    tant si ho aconsegueixes com si no. Ahir vaig recomanar VIDA DESPUES DE LA VIDA del Dr. Raymond Moody ("Es sentia" d'ITACA). No puc evitar tornar a recomanar-lo aquí. Pel que fa a la forma trobo que el poema està força bé i que comunica amb encert la sensació de frustració -amb una certa ironia o arrogància -que transpua.

  • ostres...[Ofensiu]
    RêD WiTCh | 27-08-2005

    parles d'un tema molt dur i deixes que el relat marqui al lector quan el llegeix. Suposo que era la teva intenció! i si més no m'ha agradat molt! La sensació d'angoixa que transmet... durant tota l'estona... i la resignació del final sense entendre el perquè no s'ha pogut arribar on es desitjava... fantàstic!
    Petons, Salut i Festa!!
    (T'agrada el foc? Ho dic per la fotografia...Festes Majors...!)

    - Bruixa Vermella! -

  • Ufff…[Ofensiu]
    David Gómez Simó | 27-08-2005

    quina sensació més engoixant que transmet el poema.

    Una historia ben trista; però, imagino que és aixó el que volies transmetre i ho has aconseguit de ple.

Valoració mitja: 9.5

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: