Xerta 1986

Si no vaig malament una part dakest relat, concretament la k diu lu d lull, esta treta duna obra d teatre que s'anomena "Paraules encadenades", o sigui k massa imaginacio no has tingut!!!

que com més banyes posi ell, més súpermascle serà. I quan les posa ella, mira que n'arriba a ser de Puta!!

He de reconèixer que a mida que llegía, el relat m'anava fent mal. Em sentia com la xicota, allà escoltant tot això, i veient com la sevaqvida ja no depèn d'ella, sinó d'un bèstia com aquell.

Però el final és sublim. M'ha encantat. Ella ja no pot més, i potser no li hagués dit mai si les coses haguessin anat d'una altra manera, però ja no pot més. I sigui per ràbia o per saturació, li deixa anar la frase. M'hagués agradat veure la cara del bèstia... he he

D'homes com aquest cada vegada en surten més, i ens una llàstima.

M'ha agradat el relat. L'he trobat directe, sense "flooritures" pel mig, vas al gra: el que passa és això, i punt. Està molt bé. Però se m'ha fet un pèl curt. No sé.

De totes maneres, el trobo molt bo. Un barret per vos!

Salz.

aquest final, perquè no m'esperava que em sorprengués d'aquesta manera en què ho ha fet.
De fet aquestes dues últimes frases li donen el per què de ser a tot el relat, que en general m'ha semblat correcte amb algun puntet d'originalitat, fins arribar al final de tot que m'ha sorprès molt positivament.

També m'agrada la teva biografia. Hi estic totalment d'acord. i crec que hi ha facetes de nosaltres mateixos que val més no explorar... pel que pogués passar!

Val, no ho habia vist així, aleshores em resulta més coherent el personatge d'ell. I de pas m'ha servit per tornar a rellegir-te!

PD: per assegurar-te que la gent llegeix comentaris dels seus comentaris, deixa-ho al fòrum, perquè sinó, havent ja llegit el relat, no tenia perquè tornar-hi a entrar.

Biel.

..Biel: ell no es venja, simplement actua per frustració. El personatge que pretenia retratar, és senzillament el que trobem cada dia a la secció de successos del diari. L'home "mascle" casat, amb una vida apaprent-ment normal, amb una dona inmersa en la seva gelosia i que l'home acaba matant perquè era "seva". No és venjança pel protagonista, senzillament és un acte de supervivència tant pel seu orgull com pel seu modus vivendi.

Un personatge d'aquest estil, que per cert, és més comú del que pensem, no es pot permetre el luxe que la realitat que ha cregut construïr al seu voltant es vegi alterada per un fet que se li escapa de les mans, que no controla. En aquest cas, una infidelitat de la seva dona. La mata per frustració, per negació de la realitat i no pas per venjança.

Si m'haguera esmerat una mica més amb la psicologia del personatge, suposo que hauria quedat sobreentès, pèrò pretenia fer-ne un relat breu i directe, sense gaires ornaments. Com la vida mateixa.

No m'agraden les paraules malsonants ni violentes i no sé perque però l'he llegit sencer. I té un final que val prou la pena..

quan comences a llegir et sona a caramel amarg, a vòmit precipitat que invita a banadonar la lectura per salvar l'ànima de sensacions fortes... però els supervivents que arriben al final... es troben amb el premi de la sorpresa enriquidora...
Hia dues maneres de tractar el tema: amb dibuixets de rostres adolescents caçats en càstings de color rosa portant a la mà preservatius amb gust de taronga... o bé... fotent un impacte visual i escrit de sang i fetge...
Em recorda allò dels anuncis de prevenció d'accidents en carretera: o amb veuetes dolces que et diuen "no corris, carinyo, que et pots fer mal..." o fotent imatges de sang que esquitxen rossinyols dalt d'un arbre...
Tu has triat l'impacte... alguns no saben que ets diable i usea el foc, el fum, el so decibèlic dels mots sagnants... no ets un àngel que escriu amb plomes d'aneguet verge presoner dins d'un confortable nòrdic.
Si jo uso estil "capdelinític" ( ja ja... m'ha agradat molt l'espressió = ets un geni de la sorpresa crua)... tu ets el Rembrandt del clarobscur, de la llum i la tenebra!!!
felicitats!!!
a més i més... m'ha encantat aquest vocabulari que té regust a poble, a romànic, a terres de l'Ebre o per allà...
una abraçada!!!

començo a destriar el teu estil, molt personal, per cert i dur...

M'ha agradat, però he trobat el final massa tallant, potser l'hagués fet durar una mica més, però només és una opinió personal.

Endavant!

Thalassa

De venjances n'hi ha de moltes menes i, de fet, la que suposa violència i finalment la mort, diuen que no és la pitjor, ni de bon tros. M'ha agradat que la forma d'escriure és igual d'agressiva i violenta que el missatge del protagonista, encara que m'ha recordat o m'ha fet venir al cap alguna imatge de pel·lícules de l'estil "Tarantino", una mica més gore. Potser però, he trobat que les banyes d'ells són massa típiques, no sé si m'explico: la germana, la millor amiga... I per cert, ell de què es venja si és el que més banyes posa?