Llàgrima argentada

Un relat de: Naiade

Una llàgrima captiva
cau sense voler
regalimant rostre avall
fins caure com la pluja
sobre el meu cos nu.

Ningú se n'adona
del meu patir.
Ànima captiva
que s'ofega
pel plor contingut.

Ploraria per tantes
i tantes coses
que el destí m'ha pres,
injustament castigada
pels qui més m'he estimat.

Ressegueixo silent el camí
que ha marcat la trajectòria
fins el meu pit oprimit
contemplant la brillantor
de la llàgrima argentada.










Comentaris

  • Argent amb brillantor daurada[Ofensiu]
    llamp! | 16-02-2009


    Excel.lent, Naiade. Fa poc et comentava "El poder de l'amor" i ara veig aquesta "Llàgrima argentada" plena de vida i llum.

    Gràcies per oferir-nos la teva poesia.

    Adéu!

  • Les llàgrimes...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 09-02-2009 | Valoració: 10

    ens netegen, ens alliberen de les pors i el patiment, encara que només sigui durant una estona. Hi ha moments en els que el dolor necessita obrir-se cap enfora, li cal manifestar-se. A més dels versos ben triats, el fons del poema impresiona per aquesta tristesa fonda que flueix de manera tant natural.
    Una abraçada

  • Colpidora[Ofensiu]
    Rocafort | 13-01-2009 | Valoració: 10

    M'ha impactat aquesta poesia tan bella com trista. Revesteixes la pena amb mots brillants.
    Salutacions

  • Bon dia bonica[Ofensiu]
    ESTEL | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • Joia i tresor[Ofensiu]
    Unaquimera | 10-01-2009 | Valoració: 10

    Aquest poema és, evidentment, una mostra de tristesa i dolor.
    Surt des del centre d'un esperit que gemega, que clama mentre el patiment li fa vessar una llàgrima, símbol del pesar que finalment es manifesta com la joia que mostra i revela un tresor amagat, soterrat.
    Bona imatge aquesta!

    Les paraules que has emprat com a mostres del sentiment que manifesten els versos són contundents: Captivitat, ofec, plor, contenció, pèrdues, injustícia, càstig, silenci, ...
    Són tan fortes, que deixen sense rèplica possible l'emoció expressada amb aquesta nuesa tan diàfana.

    T'envio una abraçada esperant que sigui una bona companya, silent però càlida, per al trajecte que decideixis portar-la posada,
    Unaquimera

  • preciosa[Ofensiu]
    ESTEL | 27-11-2008 | Valoració: 10

    poesia, tant de dintre. Quanta angoixa de vegades. Quants crits en silenci. Quanta impotencia quan la vida t´allunya de persones que estimes. I la vida continua....i sort que veiem la llum i ens tornem a animar perquè ens agrada la vida i sempre trobem un sentit per viure-la. Que faríem sense les llàgrimes que ens permeten lliurar-nos del nus interior. Ni que sigui per un moment

    una petó gran

  • Un dia van dir[Ofensiu]
    Queca | 06-10-2008 | Valoració: 10

    que "llorar de tristeza no es malo si encuentras la salida", i crec que és veritat. S'ha de plorar, i això no vol dir ser més feble, sinó ser humà.

    Gràcies per compartir la teva sensibilitat.

    Mil somriures.

  • llàgrimes que fugen[Ofensiu]
    Avet_blau | 03-10-2008 | Valoració: 10

    Les llàgrimes mes preuades,
    son les vessades pels estimats:
    els que s' en van sobtats de la vida,
    o els que fugen del amor.

    Avet

  • El que dius [Ofensiu]
    Xantalam | 03-10-2008 | Valoració: 10

    és molt dur de sentir però,sobretot, ho ha de ser per qui ho escriu.
    Trista llagrima argentada, tristor continguda...
    T'animo a que continuis, escribint, pintant i fent tot el que t'agrada.

    Molts petons!

    Xantalam

  • Buf, Naiade![Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 01-10-2008 | Valoració: 10

    m'ha impactat moltíssim ja en primera lectura la penúltima estrofa:

    "Ploraria per tantes
    i tantes coses
    que el destí m'ha pres,
    injustament castigada
    pels qui més m'he estimat."

    Normalment, i encara que no ens ho sembli o que de forma conscient ens hi oposem, els poetes i les poetesses tenim un puntet d'allò que cal per ser "políticament correcte". Dic això perquè sovint fem culpables de les nostres decepcions o tristeses al destí o bé a nosaltres mateixos/xes. I tu, aquesta vegada, no t'ha tremolat la mà (bé, o potser sí, no ho sé, però en qualsevol cas ho has acabat plasmant així) a l'hora de posar de manifest que, després de fer referència al destí, qui t'ha injustament castigat han estat les persones que més estimes. Això, sens dubte, és un acte de valentia i coratge.

    Tot el poema té quelcom que el diferencia de la majoria de poemes que podem llegir a RC. És un poema amb una "dimensió" molt profunda, i aìxò és d'agrair!

    Per tant, Naiade, gràcies a tu també per tots els teus comentaris i bons moments de lectura que ens brindes amb poemes com aquest!

    Una abraçada ben forta,

    V.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Naiade

Naiade

246 Relats

1711 Comentaris

274269 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Fa temps que escric, necessito plasmar el que porto dins. També m'agrada pintar, pel mateix motiu.
Però escriure per un mateix no té cap gràcia, necessito estar en contacte amb gent que també li agradi i poder compartir i intercanviar opinions, consells.
Varen parlar-me de relatsencatala i aquí estic, satisfeta de formar-ne part.

R en Cadena



(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")


Lèvingir en va encadenar i jo he passat la cadena a orchid i entortilligat. També a gaia1, Follet, Blaumar i Atlàntida

Per qualsevol cosa aquest és el meu e-mail:

mlloretp@gmail.com