Lladre

Un relat de: bocidecel

Ha vingut de nit, aprofitant la calma entretallada pels roncs i les respiracions compassades. S'ha esmunyit per la finestra que vaig obrir amb l'anhel d'una brisa reparadora i refrescant. Còmplice de les ànimes exhaustes, ha regirat els meus calaixos, ha forfollat tots els racons i s'ha apoderat del meu tresor.

No tinc caixa forta, mai havia albirat cap perill i em delectava fent ostentació de les meves joies. I aquesta, la nineta dels meus ulls, la reina de la casa, la meva predilecta, tant que gaudia lluint-la arreu, descobrint aquella mirada cobdiciosa o bescanviant-la per moments amb d'altres joies dels amics!.

Els coneguts em titllaven d'agosarada per no amagar-la mai, per abillar-me cada dia amb la seva lluentor. D'altres, més gelosos i amb cara de vinagre, m'anomenaven "embafada".

I jo, que tinc la closca dura, res de retirar-la i reservar-la per a festes i cites especials, sinó tot el contrari, la duia ben a la vista de tothom, amb una negligència gairebé flagrant. I és que trobava que m'afavoria tant! Quan em llevava, després de passar per la dutxa i de fer el primer cafè, era la primera peça que em posava. Potser em censurareu i m'acusareu d'ufanosa i arrogant, però em trobava despullada sense ella.

Avui, quan m'he llevat, de seguida he notat el desgavell, algú que té els dits llargs havia vetllat pels descuidats. I ara estic aquí, estirada al llit, buida, abaltida, desorientada, nua, sense saber què fer. M'envaeix una tristor insondable i començo a vessar un mar de llàgrimes que no puc reconèixer.

No sé quí me l'ha robat, potser aquell desconegut que tafanejava al meu voltant, la seva mirada de metzina em va glaçar la sang.

No sé per on començar a buscar-la, aquest desconsol i la por de no recuperar-la, m'ha llevat les forces.

No puc posar una denúncia.

Quí em farà cas quan els digui que m'han robat la rialla?

Comentaris

  • Lladre[Ofensiu]
    ANEROL | 25-11-2008 | Valoració: 10

    de les il·lusions, de la vida. He repetit la lectura per entendre el que havien robat i m'he liat una mica; però, el ritme, la melodia m'han enganxat i he copsat un sentiment de tristesa, d'abatiment. Seria un bon pràleg per a una bona història

  • L'he vist per casualitat[Ofensiu]
    ftcarme | 25-11-2008 | Valoració: 8

    No està pas malament, endavant.

  • Recordes?[Ofensiu]
    Silent | 14-07-2008

    -No te l'han pres pas la rialla
    la vas amagar darrera del mirall.



Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: