Cercador


Llista categories

L'hospitalitat del brètol

Un relat de: Bonhomia
Flors de marbre conjuguen
amb l'aliment carnal;
pèls de gos embruten
el sofà més estrellat.

La casa és gran i àmplia,
tres pisos en mesura,
però l'amo
tan sols és polidor
del bonic i l'amable
sempre per l'hospitalitat,
oblidats els llibres que escrivia
per al seu propi coneixement i llibertat.


Sergi
12-08-2011

Comentaris

Afegir comentari
  • Les enciclopèdies[Ofensiu]
    Narcis08 | 13-08-2011 | Valoració: 10

    a tant el metro són molt valorades per als que els agrada fer el fatxenda. Aquest home va comprar els diccionaris i va perdre el significat del seu propi nom.
    Un gran poema, per la concisió i la precisió. Felicitats!

  • Marbre inquietant[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 13-08-2011 | Valoració: 10

    Gran poesia, poesia freda i colpidora, retrat pefecte d'un caràcter vestit de que bonic! Però hi ha quelcom més oi, darrera les aparences? Clar que sí. El llibre que està escrivint en silenci. L'amabilitat a vegades ofega tant que hauríem de fer un crit per sortir-ne. Una abraçada Sergi per aquest gran poema.

    aleix

l´Autor

Foto de perfil de Bonhomia

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

515248 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Afegir a preferits
Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >