L'hort

L’avi es mirava l’hort, mentre provava de xiular amb un bri d’herba a la boca. En la seva mirada envers les regues de verdures, s’hi transparentava una enyorança envers el temps de la seva joventut. Quan tot estava ple d’arbres, boscúries i prats i el camí més ample era el que permetia el pas d’un carr0.
Situat darrera la casa, l’hort era el lloc on els més grans, ja impossibilitats per grans esforços, s’entretenien en el conreu de les verdures fresques, en la meditació i en la formació dels rebrots joves de la casa.
Així que l’avi llença el bri d’herba per dirigir l’esguard envers la seva néta de dotze anys que se’l mirava amb ulls inquiets, esperant una indicació que l’orientés en el difícil camí de la vida. L’aire net de després de la pluja de primavera, s’endinsà com un bri de vida dins de l’avi que parlà amb veu pausada:
-Ha arribat el moment de clotar el pebrot que pel setembre donarà alegria a la xanfaina de conill. L’avi es llevà, agafà l’ arpiot i es posà a fer forats a la terra. El vellard notà com la sang i els músculs agafaven un moviment raonable. La noia mirava com el rostre li agafava color i dels ulls li’n sortia vida.
Quan el suor començar a caure li pel rostre, l’avi s’assegué al costat de la noia per explicar-li que abans d’ell, aquell hort havia estat cultivat pel seu avi i pel seu rebesavi fins arribar a l’època feudal en què l’arxiu de la casa dona constància del familiar que la va comprar.
La noia tenia el costum de passar els crepuscles a l’hort, observant com el seu avi treballava. En els dies curts d’hivern observant la fangada, la sembra de primavera i les collites d’estiu i de tardor. Ella l’ajudava en les feines dolces i procurava que l’hort estigués net de gram i males herbes.
El temps passà i l’avi envellí tant que no va poder fer-se càrrec de l’hort. La casa ja no tenia l’activitat agrícola d’altres èpoques i ara s’havia convertit en una residència de turisme rural. Ningú tenia temps per l’hort: hi havia preferència per la comptabilitat, pel benestar dels hostes i per les poques feines agrícoles que donaven rendiment.
L’hort quedà ple d’herba i agram es convertí en un lloc trist que donava mal aspecte a la residència. D’això se n’adonà l’hereu que decidí pavimentar el terreny, on hi havia l’hort i fer-hi una terrassa.
Un dia que la seva germana anà de visita a la casa trobà l’hort, convertit, en un solar herbat i brut. La noia recordà al seu germà les ensenyances sobre el cicle del temps i la vida apreses del seu avi, amb l’hort com a exemple. Commogut, l’hereu pensà en els seus fills i decidí mantenir l’hort perquè un dia fos el seu entreteniment i una mostra del cicle de la vida per als seus néts.