L'hort

Un relat de: Xavier Valeri Coromí
L’avi es mirava l’hort, mentre provava de xiular amb un bri d’herba a la boca. En la seva mirada envers les regues de verdures, s’hi transparentava una enyorança envers el temps de la seva joventut. Quan tot estava ple d’arbres, boscúries i prats i el camí més ample era el que permetia el pas d’un carr0.
Situat darrera la casa, l’hort era el lloc on els més grans, ja impossibilitats per grans esforços, s’entretenien en el conreu de les verdures fresques, en la meditació i en la formació dels rebrots joves de la casa.
Així que l’avi llença el bri d’herba per dirigir l’esguard envers la seva néta de dotze anys que se’l mirava amb ulls inquiets, esperant una indicació que l’orientés en el difícil camí de la vida. L’aire net de després de la pluja de primavera, s’endinsà com un bri de vida dins de l’avi que parlà amb veu pausada:
-Ha arribat el moment de clotar el pebrot que pel setembre donarà alegria a la xanfaina de conill. L’avi es llevà, agafà l’ arpiot i es posà a fer forats a la terra. El vellard notà com la sang i els músculs agafaven un moviment raonable. La noia mirava com el rostre li agafava color i dels ulls li’n sortia vida.
Quan el suor començar a caure li pel rostre, l’avi s’assegué al costat de la noia per explicar-li que abans d’ell, aquell hort havia estat cultivat pel seu avi i pel seu rebesavi fins arribar a l’època feudal en què l’arxiu de la casa dona constància del familiar que la va comprar.
La noia tenia el costum de passar els crepuscles a l’hort, observant com el seu avi treballava. En els dies curts d’hivern observant la fangada, la sembra de primavera i les collites d’estiu i de tardor. Ella l’ajudava en les feines dolces i procurava que l’hort estigués net de gram i males herbes.
El temps passà i l’avi envellí tant que no va poder fer-se càrrec de l’hort. La casa ja no tenia l’activitat agrícola d’altres èpoques i ara s’havia convertit en una residència de turisme rural. Ningú tenia temps per l’hort: hi havia preferència per la comptabilitat, pel benestar dels hostes i per les poques feines agrícoles que donaven rendiment.
L’hort quedà ple d’herba i agram es convertí en un lloc trist que donava mal aspecte a la residència. D’això se n’adonà l’hereu que decidí pavimentar el terreny, on hi havia l’hort i fer-hi una terrassa.
Un dia que la seva germana anà de visita a la casa trobà l’hort, convertit, en un solar herbat i brut. La noia recordà al seu germà les ensenyances sobre el cicle del temps i la vida apreses del seu avi, amb l’hort com a exemple. Commogut, l’hereu pensà en els seus fills i decidí mantenir l’hort perquè un dia fos el seu entreteniment i una mostra del cicle de la vida per als seus néts.

Comentaris

  • ENYORANÇA[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 28-10-2020 | Valoració: 10


    Una història molt ben treballada de l'enyorança de "l'hort", on treballaba l'avi i després de tants anys, es converteix en brutícia i ple de brosses. El seu hereu li dóna vida per als seus néts. Molt bé i exemplar relat, que m'ha agradat molt, Xavier.

    Ah, sí, li volia comentar una detall, sobre la publicació que té vosté en el dia 23 d'octubre, que li han publicat 6 relats d'una tacada, i em sembla molt bé, però a mi, encara no m'ha editat un relat, que tinc "encara pendent". No sé perquè...!!
    El tinc pendent des del dia 2 d'octubre. Què passa aquí? A uns els publiquen i a altres no. Ja em dirà en la meua pàgina quan puga i tinga temps. Perquè no m'explique com no m'han editat encara el meu relat. Espere que em conteste. Gràcies.
    El poema meu es titula: "Quina divinitat", pendent des del dia 2.
    I el dia 23 d'octubre havien editat 17 relats! I el meu no!


    També he enviat un correu a "Relats en Català", a veure què passa aquí... però mai em contesten. I esperar i esperar... fins que la paciència explota...!!

    Salut i fins a la pròxima.
    PERLA DE VELLUT

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Xavier Valeri Coromí

Xavier Valeri Coromí

33 Relats

5 Comentaris

1120 Lectures

Valoració de l'autor: 9.80

Biografia:
Escriure relats és una de les meves passions.

2005 -Primer premi de la II edició del concurs de relats breus de la revista el Viari.
2007 -Premi de narrativa Ramon Vidal de Besalú.
2008 -Guanyador del premi de relats Joescric.