El cap de lligamosques de les Festes d'Olot

El cap de lligamosques alça el bastó, s’estira la barbeta i camina endavant per fer pas entre la gentada que espera a la plaça de l’Àngel. , el tambor marca el pas dels cabeçuts que alcen els genolls i boten i la gent els acompanya amb palmes i crits d’alegria. Els cavallets es balancegen i tothom salta.
Tararà clama la corneta, , taral·leja el fiscorn; titil·la el clarinet, tremola la tenora. Atenció! alerta és la marxa de l’Aligot.., volta, volta reclama el fiscorn. La gegantessa fa voleiar la faldilla i alça el ram de flors. El gegant mira el cel i mira la gent i també volta. Trona el trombó, repica el timbal, xoquen els plats... S’estremeixen les persones.
Penjats als muscles dels pares, els nens estiren els braços per tocar la capa vermella de la gegantessa. Els cabeçuts salten embogits i s’obren pas cap a la plaça Major, on els espera una gernació emocionada que esclata en una ovació. No per ells sinó per les figures dels gegants que emergeixen entre la gent. Una dona crida: . Es fa un silenci redobla el tamborí, refila el flabiol.
Una noia vestida de blau i amb barretina toca la dansa dels gegants i els gegants ballen al carrer Major. La gernació de la Plaça crida embogida perquè les Festes del Tura han començat i els gegants han aconseguit arribar a la Plaça i fan camí carrers endins.
Les portes de l’Hospici han quedat obertes i com si fos una capsa màgica en van sortint les figures de la faràndula dels barris. L’àliga, el drac, la vaca, el gat, els gegants petits, la fada... D’una en una les figures avancen i ballen les marxes festives d’alguna de les set orquestres que acompanyen la cercavila.
Els gegants han passat pel Firal, han arribat a l’església i ja de nit tornen a l’Hospici, perquè demà continuarà la festa.