Concert al bosc

Un relat de: Xavier Valeri Coromí
Quan els cinc membres de l’orquestrina Bi Club van pujar al taxi d’en Garrido
d’Olot, dues gralles van assentar-se a la punta de la Rocallarga al camí de Monteis a Rupit, al Cabreres . Alhora un mar de boira tapava la meitat del cingle de l’Avenç. El sol ja escalfava quan els membres del conjunt van escoltar com el motor de quatre cilindres del Seat 1.400 crepitava. En aquell matí d’agost , la gent de la zona de Tavertet es va llevar ansiosa de celebrar la festa dels pagesos.
En Ramon Codina, un home de somrís ampli i franc, era el cap del conjunt. Abans de la guerra, havia après solfeig de la mà de mossèn Fèlix Farró. En Ramon, en la seva època d’escolà, havia participat en un concurs infantil de música, organitzat pel clergue en el qual va guanyar un violí. Aquest fet el va convertir en músic per la resta de la vida. La música l’havia ajudat a passar els més durs anys quaranta. En aquesta època, quan acabava el jornal al taller de sants agafava el violí i s’ajuntava amb l’acordionista de muntanya Pep Bossé. Ambdós recorrien camins aspres amb bicicleta i instruments per arribar a les eres d’ Espinavessa, Sant Ferriol, la Miana, Pujarnol... En un marc de pallers i de olor de farigola. Codina i Bossé cantaven i tocaven valsos i massurques de les 9 del vespre fins a les 2 de la nit. Eren cançons com aquesta:

"En un ball l ’enxanxe vaig ballar amb una minyona / una mica més que no m’hi enganxo/ era molt maca i rodona/ vols de ganxo, vols de lleres/ l’endemà la vaig trobar que semblava una sardina/ xamarret, xamarret, alça petita qui li piqui que se’l rasqui.”

Quan les penúries de la postguerra començaren a mitigar, Codina tocava el violí en els oficis de Sant Salvador de Bianya, parròquia de la qual n’era responsable mossèn; Lluís, actual rector de Llanars, amb 97 anys. Amb aquests ingressos i els del treball es va poder finançar els estudis de trombó de vares i fiscorn. Després, organitza la Principal de Begudà, amb els músics Felicià, Ramon Begudàn i Surribes. D’aquests va venir l’orquestrina “By Club”.

Quan el cotxe va enfilar la recta de les Preses, en Ramon estava satisfet de poder viatjar amb aquella magnífic cotxe del mateix color negre, que les gralles que ja havien deixat la Pedrallarga i volaven per sobre els prats que s’estiraven al costat de les Roques de la Font de l’Avellana.

Després d’una hora i mitja llarga de viatge, el Seat 1.400 va entrar pels estrets carrers de Rupit fins fer punt a la plaça, al costat de la botiga de can Clota. Allí els músics van baixar el material i van llogar una mula al vell Clota. Van carregar els instruments al llom de l’animal i una caixa que contenia els magnífics vestits blancs, adquirits de poc a can Domènech d’Olo


Ramon Codina va néixer al 6 de maig del 1921 a Olot, al carrer de la Muralla. Codina hauria estat un noi com els altres si no hagués fet d’escolà de mossèn Fèlix Farró Vilanova (Girona 1884 Olot 1936). Farró va ser mestre de capella de Sant Esteve d’Olot i director de l’Orfeó Popular Olotí. Codina va aprendre solfeig de la mà de Farró i va participar en un concurs infantil, organitzat pel clergue, en el qual va guanyar un violí. Un fet que el marcaria per la resta de la vida.

La guerra va truncar la vida de Fèlix Farró i amb ella els estudis musicals de Codina. Per aquell temps Codina estava casat i tenia fills, per la qual cosa havia de treballar en un taller de sants de la ciutat. Quan acabava el jornal agafava el violí i s’ajuntava amb l’acordionista de muntanya Pep Bossé. Ambdós recorrien camins aspres amb bicicleta i instruments per arribar a les eres d’ Espinavessa, Sant Ferriol, la Miana, Pujarnol...

En un àmbit de pallers i de olor de farigola. Codina i Bossé cantaven i tocaven valsos de les 9 del vespre fins a les 2 de la nit. Eren cançons com aquesta:
“ En un ball l ’enxanxe vaig ballar amb una minyona / una mica més que no m’hi enganxo/ era molt maca i rodona/ vols de ganxo, vols de lleres/ l’endemà la vaig trobar que semblava una sardina/ xamarret, xamarret, alça petita qui li piqui que se’l rasqui.”

Quan les penúries de la postguerra començaren a mitigar, Codina tocava el violí en els oficis de Sant Salvador de Bianya, parròquia de la qual n’era responsable mossèn; Lluís, actual rector de Llanars, amb 97 anys. Amb aquests ingressos i els del treball es va poder finançar els estudis de trombó de vares i fiscorn. Després, organitza la Principal de Begudà, amb els músics Felicià, Ramon Begudàn i Surribes. D’aquests va benir l’orquestrina “By Club” .

El burro cec

Un dissabte “el By Club” va llogar el taxi d’en Garrido perquè els traslladés a Rupit, des d’on a peu van anar Montdais, a les Guilleries. En arribar els van haver de donar esmorzar per recuperar-los de l’esforç d’haver traspassat tussols i serralades per camins penjats sobre espadats solemnes. Amb vestits nous de can Domènech d’Olot van tocar a l’Ofici Solemne. Després, els van col.locar sota d’un galliner per fer-los tocar sardanes. En començar la música l’aviram es va espantar i els van caure plomes i alguna cosa més per sobre. Després de sopar els van dir que havien de tocar fins la sortida del sol, cosa a la qual no estaven disposats. Codina que tenia un contracte, on no s’estipulava que haguessin d’actuar fins tan tard, va decidir llogar un burro per transportar els instruments i fugir. De seguida, s’adonà que l’ase era cec. L’amo li va dir que no patis que podia ser cec, però que ell ja el guiaria i que a més l’animal ja es sabia el camí. A les 2 de la nit van aprofitar un descans per fugir. El burro davant, els músics darrera i els pagesos de Monteis armats amb pedres i pals en persecució. El problema fou que els músics no podien seguir el pas de l’animal que corria com un dimoni pujava turons, saltava roques i esquivava cingleres. Els músics quedaven ressagats i perduts i l’única solució que tenien era tocar l’instrument per fer-se sentir enmig d’aquelles solituds feréstegues. La música atreia els companys que l’anaven a cercar, però també als pagesos que no van abandonar la persecució fins a les envoltes de Rupit. L’endemà van arribar just per tocar a Capsec.

La carrera musical de Codina va continuar en temps més normals va ser representant de la Principal d’Olot , va tocar amb la Principal de Sant Feliu de Pallerolls, amb orquestres de França, l’orquestrina Band7 , l’Olotina i l’Orquestra de Sant Joan, Codina conserva encara el violí i un munt de records i històries de músics.



Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Xavier Valeri Coromí

Xavier Valeri Coromí

33 Relats

5 Comentaris

1586 Lectures

Valoració de l'autor: 9.80

Biografia:
Escriure relats és una de les meves passions.

2005 -Primer premi de la II edició del concurs de relats breus de la revista el Viari.
2007 -Premi de narrativa Ramon Vidal de Besalú.
2008 -Guanyador del premi de relats Joescric.