L’home que empenyia un carret de supermercat

Un relat de: Maria Quintana
L’home que empenyia un carret de supermercat passava cada dia a la mateixa hora per davant de casa meva. Mentre feia veure que estudiava, jo me’l mirava des de la finestra de la meva habitació.
Caminava encorbat, agafat al manillar del carretó i arrossegant els peus. Duia una barba grisa i descuidada. Els seus cabells estaven embullats i enfigassats. La roba li anava baldera. Els pantalons li feien bossa i la jaqueta li queia cap a l’espatlla esquerra. Les mans que s’agafaven al carret eren arrugades i pigallades, amb les ungles llargues i negres. No tenia edat.
Jo havia après a endevinar la seva presència. La seva flaire i el soroll de les seves passes eren inconfusibles.
Un dia, els seus peus es van aturar de sobte. Vaig sentir un fort patapam. El carret s’havia tombat i el rodamon havia caigut tan llarg com era. La gent que passava pel seu costat se’l mirava amb fàstic mentre el vorejava. L’escena em va tocar el cor.
El vaig ajudar a aixecar-se i li vaig preguntar si s’havia fet mal. Tenia una veu greu i rovellada. Li vaig fer companyia una estona mentre recollíem els bocins de la seva vida. Cartons trencats, diaris antics, plàstics esparracats, mantes esfilagarsades. Em va sorprendre trobar una funda de violí en mig de tantes andròmines. La vaig sacsejar. Semblava que hi havia alguna cosa dins, però no vaig gosar preguntar-li què era.
Quan ho vàrem tenir tot recollit, el vell em va donar les gràcies i va reprendre el seu camí.
L’endemà, com cada dia a la mateixa hora, em vaig tancar a la meva habitació per estudiar. La sonata per a violí d’en Mozart se’m resistia. Feia dues hores que practicava i tenia els dits enrampats i les cervicals encarcarades.
Inesperadament, les notes de la quarta variació de la sonata varen envair la meva habitació. Vaig deixar de tocar. Sota la meva finestra hi havia el rodamon tocant el seu violí d’una manera precisa i preciosa.
I així fou com l’home que empenyia un carret de supermercat va esdevenir el meu mestre.

Comentaris

  • Bocins de vida[Ofensiu]
    Solsona Bot | 23-11-2021 | Valoració: 10

    Un relat molt ben escrit. Una història que amb més espai seria ser un conte. Un conte d'aquells que són entranyables i transmeten esperança.
    Felicitacions per aquest "bocí de vida" que ens regales

  • M'agrada[Ofensiu]
    La Becada | 17-11-2021 | Valoració: 6

    M'agrada la història que expliques i la manera en què l'expliques.

  • El mestre de música[Ofensiu]
    Prou bé | 03-11-2021 | Valoració: 10

    Una història preciosa que diu moltes coses i totes elles fan pensar: esdevenir un rodamon, la indiferència i menyspreu d'uns cap a l'altre, la solidaritat i l'ajuda generosa, i el fet de compartir un bé molt preuat en forma de la sonata de Mozart...
    M'ha agradat molt llegir-te!
    Amb total cordialitat

  • una història molt ben explicada[Ofensiu]
    Atlantis | 03-11-2021

    M'agrada molt tal com descrius el vagabund que passa per davant de casa teva i també el final de la història. Potser més d'un captaire ens podria donar lliçons!!!

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament, entra a concurs.
    Gràcies per participar.

    Comissió XII Concurs ARC de microrelats

Valoració mitja: 8.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: