Cercador
Gymnopédie
Un relat de: FrèdiaComentaris
-
...[Ofensiu]crohnic | 20-04-2014
Un microrelat fantàstic, de gran bellesa. Gairebé podia sentir la melodia del piano i, com el protagonsita del relat, enamorar-me de la noia que el tocava.
Enhorabona! -
Goossens | 27-02-2014
Música per escriure
-
un relat[Ofensiu]Galzeran (homefosc) | 24-02-2014
que llegit un parell de cops més guanya en profunditat i en intensitat, obrint-se llums on no les veies abans. La resta ja t'ho vaig dir en el bloc. I et diria que si no tingués la vida que tinc, fora possible que jo fos aquest prota teu, a qui li calen empentes per tirar endavant projectes que duu dins del cap i en algun calaix perdut, de quan escrivia en wordperfect (el primer que va tenir corrector en català) el segle passat. Quins temps!
Molt bon relat, senzill i emotiu, tot i que la resposta de la pianista potser no serà la que ell ha somiat...qui ho sap! -
Un altre fruit de l'amor[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 19-02-2014 | Valoració: 10
Sempre sorprenent Frèdia. I magníficament. Has descrit un altre fruit de l'amor, la força que dóna per a refer coses. Un llibre no aconseguit és refet amb el motor de l'amor i les notes de Satie. Un ambient molt ben descrit i una psicologia del protagonista molt propera. Total, un relat que fa rebrotar el sentiment més enllà de la música. Una abraçada.
Aleix
-
Fantàstic![Ofensiu]Edgar Cotes i Argelich | 18-02-2014 | Valoració: 10
Un relat excel·lent, que t'atrapa de principi a fi. Per mi, crec que és aquesta la vertadera essència del microrelat i més del sentimentalisme, que ha de donar una certa catarsi amb el lector. I amb mi ha estat així. Espero de tot cor que sigui finalista.
Edgar -
Jo crec que la història...[Ofensiu]Joan Gausachs i Marí | 18-02-2014
Jo crec que la història que puguis relatar, en moltes ocasions és el de menys. Les descripcions, els detalls, les paraules sempre escaients que hi trobes inviten a la lectura que suaument ens transporten fins el seu final.
A la meva tendra edat —72 anys perquè no dir-ho!—, m’has fet mirar el diccionari, la meva ignorància supina no coneixia la paraula del títol, encara que ja intuïa que no era cap paraulota.
—Joan—