L'habitant del núm. 1 del Carrer Major

Un relat de: Nua Dedins
El fred d'hivern ja abriga la nit. L'espurneig de les brases li donaven caliu. El foc era passió i fugaç, però l'atreia l'enorme capacitat per il·luminar i proporcionar l'escalfor necessària per encendre noves idees, mantenir l'espurna de somnis i il·lusions, donar recer, abduir i deixar la ment en blanc, proporcionar escalf mentre llegia ajaguda al sofà un bon llibre, escalfar en pocs minuts un cassó d'aigua o mantenir l'escalfor d'una tassa d'infusió.

-Què devia fer el Sr. Colom?

Quan a quarts de 7 l'albada encara dormia i el fred matiner seguia abrigant la nit, protegida des de darrera el vidre del cotxe va mirar el cel i va somriure a l'espurneig d'infinites estrelles que la saludaven i a les corredisses dels conills que contràriament s'escapolien corrents mentre ella els persseguia amb els fars del cotxe.

-Què deu fer el Sr. Colom?

No era fins a la tarda quan descabdellava el recorregut i s'aturava uns instants en aquell semàfor roig prop del forn quan enfilava la mirada cap aquell balcó del núm. 1 del carrer Major. Allà hi era ell: quiet, immòbil, observador, tombant lleugerament i amb decisió el cap d'un cantó a l'altre com qui vigila que tot estigui a lloc. Alguns dies sol, d'altres acompanyat. Amb la seva presència, guaitava als qui, com ella, passaven per allà.

-Què deu mirar el Sr. Colom?

No n'estava segura de què deurien veure els seus ulls. Però sí que tenia la certesa que ella era afortunada de viure en aquell entorn tranquil, enmig de la natura. Ara a l'hivern els camps pentinats seguien adormits, reposant per despertar amb energia un cop arribés la primavera i poder-hi acollir llavors de sorgo i colze que setmanes després alimentarien a molt del bestiar de la comarca.

La jornada de treball transcorria en una ciutat transitada de corredisses, soroll, carrers plens de persones que deambulaven amunt i avall, algunes amb un rumb ben definit, d'altres, més perdudes o simplement sense ser conscients del camí que seguien, una ciutat de ciment amb edificis de mides i colors variats. Aquest frenesí contrastava amb el moment de retorn a la llar, quan obria bé els ulls i tenia la sensació de ser al lloc on tocava. Després d'aquell ritme frenètic de cotxes, autobusos, patinets, taxis, sumat al soroll de les bocines que dialogaven entre elles al llarg de tota la jornada, barrejades pels crits d'esporàdics manifestants que expressaven la seva insatisfacció per algun o altre motiu, aturar-se al semàfor, aixecar la mirada per saludar al Sr. Colom amb un somriure i esperar al semàfor verd que la conduiria a pocs metres del seu petit refugi, era un moment plaent. S'enrogia en pensar-hi, cremant per dins com el foc d'aquella estufa que li donava l'energia que necessitava.

-Bona nit Sr. Colom.


Lectors, us deixo una melodia per acompanyar aquest relat en català: 'Serem ocells', Oques Grasses.

Comentaris

  • L'espurna de somnis. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 24-03-2023 | Valoració: 10


    Un relat que en llegir-lo dona sensació de veure totes les accions del Sr. Colom, tan ressaltades que fan veure el trànsit senzill del contingut del relat.
    El fa original per les preguntes que es llegeixen en el relat, sobre el Sr. Colom.
    Molt original i enginyós, Nua.
    M'ha agradat molt i enhorabona.
    Cordialment.
    PERLA DE VELLUT

  • Agraïments[Ofensiu]
    Nua Dedins | 20-02-2023 | Valoració: 10

    Moltíssimes gràcies per les teves paraules Rosa! A seguir llegint altres relats en català i a seguir escrivint!

  • El colom[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 04-02-2023 | Valoració: 10

    Quin relat més bo! Original en la exposició i en el contingut. El valor de les petites coses donem molta plenitud si s'observen detingudament.

    Preciós Nua.

    Cordialment.

    Rosa.