L'experiment de l'eterna joventut

Un relat de: Vicent Terol
A l'atzar va atribuir aquell científic de poca rellevància el fet d'haver aconseguit la fórmula de l'eterna joventut. Accidentalment, al seu laboratori havien confluït una sèrie de circumstàncies imprevistes, les quals donaren com a resultat l'elixir més desitjat al llarg de la història de la humanitat.

Realitzades les constatacions empíriques, Roderic Lleixà procedí a l'autoaplicació del descobriment. Segons les seues previsions, primerament compliria anys cap enrere, com una sort de Benjamin Button valencià. Posteriorment, la seua edat s'establiria en vint-i-cinc per a sempre.

“Una vida entregada a l'hedonisme il·limitat.”, pensà.

La cosa no va anar del tot com ell esperava. L'envelliment de la gent que l'envoltava, l'ocultació permanent del seu secret i la inadaptació constant als canvis socials que es produïen són sols tres exemples d'una llarga llista d'elements que amargaven la seua existència. I la soledat: l'aïllament més profund que hom puga imaginar com a tret que destacava per damunt de tot.

Un cert dia, considerant que poc més hi havia a observar en aquella conducta, els habitants del planeta Ximtra que havien dut a terme l'experiment -escollint Roderic com a objecte d'investigació- posaren fi sobtadament a la seua vida.

Comentaris

  • M'ha agradat...[Ofensiu]
    copernic | 22-02-2011

    el gir final i la constatació de la realitat no tan afalagadora com es pensava que fa el protagonista. Bon relat!

  • planeta ximtra[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 20-02-2011

    doncs crec que no és l'únic experiment que han dut a terme aquests personatges, i el més llarg encara l'estan mirant de desxifrar: l'estupidesa humana, per més que ens observen, de ben segur que encara no han descobert quina és la seva arrel, i mira que en fem d'estupideses, els humans.
    Però sobre el teu relat, dir que està ben construït, de lectura amable i amb un final sorpresa que és d'agrair.
    Bon micro Vicent!

    Ferran

  • L'Iker Jiménez[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 20-02-2011 | Valoració: 10

    Ahir a la SER vaig escoltar l'Iker Jiménez i deia que pels anys 70 del segle passat hi va haver un home que tenia el secret de l'alquimia i va anar a totes les televisions d'Europa, la gent encara el recorda, aquest home feia la transmutació del plom en or sota la mirada bocabadada de científics de tot el món.
    També va dir l'Iker que en l'Edat Mitjana els alquimistes prenien un home de palla per a fer els experiments en públic, sota una condició, i era que no es podien enriquir, sempre acabaven malament aquests homes, tot perquè acabaven enriquint-se, aquest home del que et parlava va morir suïcidat amb la seua dona, i és que hi ha certs secrets que ens costen la vida si no fem servir la saviesa i qui no fa ús correcte dels secrets és que no la té.
    No sé, nosaltres, els homes del segle XXI no estem acostumats a allò màgic i totes les manifestacions d'altres realitats ens van una mica grans però ací tens el meu comentari i la casualitat d'haver sentit el programa abans de llegir-te.

    Una forta abraçada de Vicent a Xàtiva.

  • eternitat fustrada[Ofensiu]
    Karles | 25-01-2011

    bé, el desenllaç contundent i prou potent per fer pensar.
    salutacions.

  • crohnic | 22-01-2011

    Fantàstic microrelat... Personalment, crec que un bon final és bàsic en qualsevol història i encara més en el gènere dels microrelats... Tu ho aconsegueixes... Enhorabona pel relat, company!!

  • bona perspectiva[Ofensiu]
    sigbar | 21-01-2011

    original la idea que el subjecte que no envelleig sigui un conillet d'indies.

  • un final[Ofensiu]
    joandemataro | 21-01-2011 | Valoració: 10

    sorprenent i original. Et felicito i a més dóna per reflexionar
    una abraçada des de mataró
    joan

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Vicent Terol

Vicent Terol

115 Relats

347 Comentaris

81283 Lectures

Valoració de l'autor: 9.80

Biografia:
Tinc un llibre amb 113 microrelats, editat per "El Toll". Es diu Capsa de bombons.

Fusió de fotografia i microfragments a microfragments.

Escrits variats i altres coses a L'aixeta.


Per contactar: surfinpop@gmail.com