L'esclavitud s'aguanta dempeus

Un relat de: Sergi Elias Bandres

La fe li va dir a la política:
-Creu en mi.
La política va dir:
-Creuré en tu.

La fe li va dir a la guerra:
-Creu en mi.
La guerra va dir:
-Jo sóc la política, per tant, creuré en tu tal i com et vaig dir, mantenint repressions i tortures sota el teu nom i els teus sagrats diners, que em valen a mi, que sóc la teva predicadora i portaveu, portadora de la injustícia allà on vaig i de la teva gran maledicció: la d'ignorar Jesucrist, doncs ell va ser una persona, i jo no lluïto a favor de les persones, sinó a favor de tu, fe, i dels teus diners.

I així es va crear la persona perversa, portadora de la fe i l'or per a si mateixa, en detriment dels drets bàsics de la gent de pobles i tribus, que paguen com a pecadors, que van creure en una fe que va abandonar a Crist i a tants d'altres profetes no superiors, sinó iguals.

Ara, ens trobem envoltats d'odi i de fronteres, que dónen petons a la cruel història de la qual en som testimonis, la història d'un món enfonsat.

I hem deixat de banda la natura i l'amor per voler el que no volíem, i ara som l'esclavitud de la fe cega, l'esclavitud que camina amb cadenes pesants entre guerres i paus, paus que són inventades per la superioritat d'aquells mentiders que han tingut l'osadia de substituïr aquells antics profetes per passar a profetitzar la gran mentida, que s'ha convertit en la nostra gran veritat: alceu la vista, veieu què han fet amb el món, si, contempleu el paisatge desolat que trepitgem, doneu-vos compte del que hem abandonat, regalant cos i ànima a la més pura tragèdia, perque si, aquest és el nostre món, i només en tenim un.

Comentaris

  • Molt provocatiu[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 15-09-2008 | Valoració: 10

    Amb el teu permís, una patada a les cames i que caigui tant esclavatge.

  • D'entrada,[Ofensiu]
    Flanagan | 15-09-2008

    moltíssimes gràcies per haver-me comentat la saga de Jocs perversos:)

    I ara, anem pel comentari.
    La veritat és que m'ha agradat molt aquest diàleg entre dues grans forces com són la fe i la política ( o la guerra disfressada de política ).
    Hi ha reflexions o frases interessants, com: " som l'esclavitud de la fe cega ".

    I, ja que estem, el fragment de la teva biografia també es molt interessant.


    potolet

  • Esclavitud=manipulació[Ofensiu]
    ESTEL | 09-09-2008 | Valoració: 10

    Estem manipulats, tot ens ho creiem quan tot és mentida. Qui es qui? qui ho sap ningú. Llàstima que tots estem menipulats, perquè encara que hi ha qui pensem que no, perquè tenim principis molt propis, molt nostres, però està clar que tambè ens manipulen. Ens fiquen por, frustracions, inseguretats....
    Sergi, com sempre les teves protestes impregnades de sentiments, d´impotència tambè com a mi, com a molts, que no podem fer molt, però què no queda en el silenci amb els teus escrits

    El problema és pitxor quan ens deixem manipular per impotència o per ignorància?

    un petó fort

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Sergi Elias Bandres

Sergi Elias Bandres

629 Relats

1794 Comentaris

447798 Lectures

Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
Vaig néixer el 9 d'Agost del 1.978 i em van posar a la incubadora, a l'Hospital Parc Taulí de Sabadell, la meva ciutat. El primer record que tinc des de llavors sóc jo complint quatre anys davant el pastís i el meu iaio, que morí d'accident laboral quan jo en tenia deu. Als meus vuit anys la meva mare va agafar un trastorn i va aguantar fins que jo en tenia setze, quan es va llevar la vida. A partir de llavors vaig tenir molts problemes amb l'L.S.D. i als dinou anys vaig heretar el trastorn de ma mare, encara el tinc. He estat ingressat tantes vegades... i fa por, fins terror.

Però tinc felicitat i això no se m'escapa.


Sergi