L'esclavitud s'aguanta dempeus

La fe li va dir a la política:
-Creu en mi.
La política va dir:
-Creuré en tu.

La fe li va dir a la guerra:
-Creu en mi.
La guerra va dir:
-Jo sóc la política, per tant, creuré en tu tal i com et vaig dir, mantenint repressions i tortures sota el teu nom i els teus sagrats diners, que em valen a mi, que sóc la teva predicadora i portaveu, portadora de la injustícia allà on vaig i de la teva gran maledicció: la d'ignorar Jesucrist, doncs ell va ser una persona, i jo no lluïto a favor de les persones, sinó a favor de tu, fe, i dels teus diners.

I així es va crear la persona perversa, portadora de la fe i l'or per a si mateixa, en detriment dels drets bàsics de la gent de pobles i tribus, que paguen com a pecadors, que van creure en una fe que va abandonar a Crist i a tants d'altres profetes no superiors, sinó iguals.

Ara, ens trobem envoltats d'odi i de fronteres, que dónen petons a la cruel història de la qual en som testimonis, la història d'un món enfonsat.

I hem deixat de banda la natura i l'amor per voler el que no volíem, i ara som l'esclavitud de la fe cega, l'esclavitud que camina amb cadenes pesants entre guerres i paus, paus que són inventades per la superioritat d'aquells mentiders que han tingut l'osadia de substituïr aquells antics profetes per passar a profetitzar la gran mentida, que s'ha convertit en la nostra gran veritat: alceu la vista, veieu què han fet amb el món, si, contempleu el paisatge desolat que trepitgem, doneu-vos compte del que hem abandonat, regalant cos i ànima a la més pura tragèdia, perque si, aquest és el nostre món, i només en tenim un.