L'escala

Un relat de: natasha

Asseguda a l'escala entre el primer i el segon pis la foscor és la millor confident. A dalt, la protecció de la família, a baix la fred de les nits d'hivern comença a fer estralls; i aquí jo i els meus pensaments, tot i que de sobte noto una mà que em fa costat. Em giro i en la penombra et veig. Palplantat al replà m'observes mentre ploro i faig dibuixos sense sentit amb la mà a la paret que tinc davant. Et miro i amb un silenci t'agraeixo mil cops la teva presència. "Ha estat una setmana complicada" et dic i em deixo anar; he obert la persiana a les paraules i tu segueixes allà, pacient i a l'expectativa de la reacció em dones quatre consells o simplement mots amics que busquen un somriure. M'aixeco, m'eixugo les llàgrimes, t'abraço i pujo cap a dalt. No ha passat res, o potser si?




Recolzat a la paret de l'escala entre el pis dormitori i el menjador et trobo pensatiu. En la foscor em quedo dos esglaons més amunt. Avui ets tu qui necessita notar que li fan costat. "Per fi s'ha acabat" deixes anar i segueixes al teu món. Et miro u em veig a mi fa dues setmanes. Sempre m'havia costat entendre els teus passos silenciosos per la vida però avui sento com pateixes i no ets de ferro. Necessito veure't somriure. "Sortiré a sopar amb els amics i demà segur que ho veig més clar". Et miro i aprovo el que acabes de dir, t'apreto l'espatlla sense dir res i desapareixes rere la porta de la teva cambra. Per fi ha passat l'instant gris

Comentaris

  • Jo sóc amarg quan la meva vida ho és[Ofensiu]
    Pols glaçada | 15-07-2010

    No puc imaginar la sort o la voluntat que tens al parlar d'amor d'una manera tan senzilla a la vegada que acurada, a mi l'amor poc m'inspira, només en instants en que estic sol amb els meus sentiments, a la vegada que perdo esperances de ser comprès. I no puc abandonar la lluita, el sentiment és el que em fa moure, sigui com sigui, i no m'abandona mai, de fet el meu sentiment sóc jo mateix, evitat sovint, per les persones per les quals el sento. No tinc un camí i el construeixo. En una situació com la meva, no em queda cap remei.
    Coses meves apart, espero que el que has escrit formi part de la teva realitat, és molt dolç i no deixa lloc a l'amargor.


    Sergi

  • Sentir que no estem sols[Ofensiu]
    ESTEL | 19-12-2008 | Valoració: 10

    cada persona som un món, ple d´històries, de sensacions, de sentiments, bons..dolents...
    cadascú té les seves vivències, però lo bo és poder-les compartir, necessitem compartir-les, i de vegades necessitem molt poc per sentir-nos acompanyats en la lluita de la vida

    un petó

  • Avui per tu[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 11-08-2008 | Valoració: 10

    demà per mi. Tots necessitem, algun dia, una espatlla a on poder descarregar les nostres angoixes.
    Escrius molt, molt be. Tens idees i saps desenvolupar-les.
    Gràcies pel teu comentari,Natasha, que m'ha permès trobar-te.
    Una abraçada.
    Nonna_Carme

  • Encís en mig de la foscor[Ofensiu]
    Unaquimera | 27-05-2008 | Valoració: 10

    Pensava que ja t'havia comentat aquest relat, que havia llegit fa temps i que m'havia encantat, i per casualitat he vist que no hi havia cap comentari meu, així que ara mateix vull deixar constància del què ja t'he dit, en realitat:
    que li trobo un encant especial a aquesta breu història doble que transcorre a les fosques, però que té llum pròpia, una llum interior que li proporciona la narració, ben portada, i algunes frases especialment encisadores.
    En mig d'un dia gris com el d'avui, les retrobo especialment encertades!

    Em permets oferir-te els meus millors Desitjos des de l'obscuritat per a tu?

    Per intentar compensar el retard en el missatge, t'envio una abraçada llaaarga que espero t'arribi aviat ( ja la sents? ),
    Unaquimera

  • Thyst | 23-01-2008 | Valoració: 9

    per l'altre

    és bo sentir-se així :)

    un petó!

  • Saber escoltar...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 12-12-2007 | Valoració: 10

    i explicar, fins i tot sense paraules és el que a voltes en salva de nosaltres mateixos. No crec que hi hagi rés comparable al fet de saber que tan si els dies son brillants com si són grisos, hi haurà una mà que se'ns acostarà i ens farà costat. Una persona a la que vaig estimar molt, el meu pare, sempre em deia que un problema explicat a algú amb qui pots comfiar, es transforma en mig problema. I penso que tenia raó.
    Una abraçada

  • L'escala...[Ofensiu]
    Bianca | 12-12-2007 | Valoració: 9

    Hi instants en els que tot ens sembla de color negre pero una presencia , unes paraules , mà a l'espatlla ens fan veure-ho tot amb una mica més de color i això sempre s'agraeix.
    M'agrada el teu relat. És senzill però alhora expressa clarament uns sentiments que arriben al lector.
    M'alegra rebre la teva visita , Natasha. Espero tornar-te a veure aviat.

Valoració mitja: 9.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de natasha

natasha

65 Relats

275 Comentaris

77798 Lectures

Valoració de l'autor: 9.57

Biografia:
Vaig néixer una matinada d'agost del 1988 a la ciutat dels quatre rius (Girona).
Química professionalment parlant trobo en les lletres el meu millor refugi, on plasmar sensacions, desfogar-me durant un mal dia o volar pels núvols... escriure s'ha converit en una forma de deixar anar allò que penso però que no dic.
El meu camí seria més feixuc sense els amics i la família.
Gaudeixo amb una bona musica, un bon llibre, una conversa, el bàsquet o amb la simple tranquil·litat davant del mar.

si teniu alguna cosa a dir: judithgirona@hotmail.com

*tot comentari o crítica serà benvingut