L'esca del pecat

Un relat de: llpages

Els anys de nomadisme quedaven enrere. Havien arribat a una terra prou fèrtil per al conreu dels dos productes cabdals de la seva economia: el blat i l'espígol. Amb el blat feien el pa que els omplia l'estómac, i amb l'espígol elaboraven els perfums que els alegraven l'esperit. Si el blat era el seny que els feia tocar de peus a terra, l'espígol era la rauxa que es manifestava a cada canvi d'estació. El pa i el circ, elements mútuament indispensables en qualsevol societat equilibrada.
Des d'un turó estant, poc abans de la segada, es podia contemplar el següent dibuix geomètric dels camps, amb el color lilós característic de la planta herbàcia i el daurat típic del cereal: quatre quadrats units pels costats formant-ne un de més gran en què els dos camps amb el mateix producte estaven disposats en diagonal, tocant-se pels vèrtexs. No era una distribució capriciosa, responia a un mètode de rotació dels conreus que afavoria que ambdós productes creixessin en condicions òptimes de sòl i humitat.
I com que el cicle de les estacions havia estat favorable els darrers anys, el poblat va augmentar el seu nombre d'habitants de manera natural, el que va abocar-lo a quadruplicar els camps de conreu. Les noves parcel·les es van assignar seguint el mateix ordre alternant: una de blat al costat d'una d'espígol seguida d'una de blat... així fins a formar un quadrat de quatre per quatre caselles.
La notícia de bonança per aquests verals arribà a les orelles d'assentaments veïns, els quals no havien estat tan afortunats en l'assoliment d'uns mínims de subsistència. Conseqüentment, el poblat va rebre un lent però sostingut corrent migratori que va forçar a ampliar encara més les terres d'explotació agrícola a fi de satisfer les necessitats del col·lectiu nouvingut. Dels dos camps inicials es passava ja a divuit per a cada producte, que es seguien distribuint segons el mateix patró: un quadrat de sis per sis amb alternança de conreus, com un terra enrajolat on es combinessin dos colors.
Amb la introducció de la civada enlloc del blat en algunes parcel·les, l'accés a la cervesa fou un element pertorbador en la producció: calia més civada i més blat per satisfer tant als assedegats com als afamats. Amb l'espígol va passar el mateix: la troballa de propietats guaridores va impulsar a dedicar-hi més terra encara de la que ocupava. Així, blat i espígol tornaven a dibuixar la ja coneguda quadrícula, un veritable tauler bicolor de vuit per vuit caselles, un paviment de rajoles liloses i daurades perfectament alternades.
Amb unes collites abundoses, pagesos, flequers, destil·ladors i perfumistes, entre d'altres, veien com les seves rendes es multiplicaven any rere any. Però no en tenien prou: volien esdevenir més rics encara bescanviant els seus productes terres enllà, on els tractes eren massa temptadors per a ignorar-los. Els partidaris del blat volien més camps, i les mateixes intencions tenien els de l'espígol. Amb un bosc atapeït i una cantera fent frontera amb els conreus, la creació de noves parcel·les suposava a partir d'ara molta més feina que la fins aleshores senzilla tasca de desbrossament. La temptació d'ocupar camps conreats amb l'altre producte i bescanviar-los pel que interessava era massa forta. La llavor enverinada de la cobdícia, agermanada per l'avarícia, va començar a germinar en un terreny ben adobat. Els uns i els altres van començar a manifestar públicament els seus interessos unilaterals que anaven en detriment dels dels seus competidors agraris. L'ambient es va anar enrarint de mica en mica fins que el poblat va quedar dividit en dos bàndols. L'incendi d'unes quantes quarteres de conreu, amb acusacions mútues d'autoria, va ser l'espurna de la pitjor desgràcia que pot patir un poble: l'enfrontament civil.
Amb el fantasma de la guerra perfilant-se, cada bàndol va decidir d'anomenar un general i un lloctinent que dirigissin l'acció militar. Aquests s'acompanyarien de dos consellers, dos cavallers avesats en el maneig d'armes i dues màquines de guerra. Vuit guerrers, cadascun dels quals triaria un escuder que l'assistiria en la lluita i també hi participaria. Alhora, podien reclutar tants partidaris com volguessin. El camp de batalla també estava escollit: si competien per la terra, la terra mateixa havia de ser testimoni del vessament de sang. I qui sap si l'esforç titànic per a refer els conreus no els dissuadiria d'encetar futures guerres.
En qualsevol enfrontament, els aspectes estratègics són fonamentals. Per això, cada oponent va reproduir el quadriculat camp de batalla i els contendents a fi de pensar on disposar els efectius, preveure maniobres i triar tàctiques. Les caselles de dos colors que representaven els camps van omplir-se dels protagonistes, escenificats en forma de figuretes de diferents mides i formes, d'una manera ben natural: una peça per casella, el general i el seu lloctinent al bell mig d'una de les fileres de l'extrem del tauler, flanquejats consecutivament pels consellers, els cavallers i les màquines de guerra i, a la filera següent, els vuit soldats davant d'ells. Els partidaris del blat van identificar les seves peces fent-les totes d'un color clar, i els de l'espígol amb un color fosc. Un exèrcit a cada banda i ja ho tenim tot a punt per començar a moure-les. Lògicament, la implicació popular en el conflicte era tan gran i la representació dels qui lluitaven tan senzilla, que qui més qui menys va proveir-se d'un tauler quadriculat de seixanta-quatre caselles i va començar a maniobrar els efectius militars imaginant escenaris de batalla. I el que inicialment estava reduït als que s'enfrontarien físicament al camp, va transcendir a la resta del poble: quasi bé tothom duia un tauler sota el braç i discutia amb els veïns com moure el cavaller, com avançar els soldats o bé com protegir al general per aconseguir la victòria. Era notable veure com l'escena de dos vilatans discutint moviments sobre l'escenari bicolor es reproduïa en multitud d'indrets, ja fos una taverna, al costat d'un pou o bé a l'extrem d'un camp. Ningú s'explicà el fenomen, però el cert és que tota la rancúnia continguda, tota la violència inicial de la lluita civil es va anar traslladant sobre un tauler amb unes peces. I si, en iniciar-se el conflicte, cada bàndol es reunia en secret per a discutir mil i un aspectes estratègics, amb el temps era freqüent veure a membres de bàndols rivals escridassar-se al voltant de la quadrícula curulla de les figuretes. Aquest contacte continuat entre rivals amb una única representació del camp de batalla, sumat al seu ràpid arrelament popular, va conduir a un acord entre ambdós bàndols sobre com es movia el conseller, com ho feia el cavaller i així fins a la resta de peces. Veure com aquestes anaven lliscant d'una casella a una altra per posicionar-se millor, crear amenaces o bé desplaçar-ne una altra fora del teatre d'operacions, magnetitzava a qui les movia, submergint-lo en un estat de concentració tal que tots els problemes que el podien preocupar s'esvaïen com per art de màgia. Qui pensava en fer córrer la sang si aquesta ja bullia rumiant maniobres?
L'arribada dels primers freds, que restringiren les possibilitats de reunió, va acabar de decantar la situació: de mica en mica, la gent va començar a jugar les primeres partides i va anar oblidant l'enfrontament entre germans. Als més grans del poblat, però, escandalitzats pel fet que el conflicte no es resolgués en un cos a cos, se'ls sentia exclamar: "aquesta reproducció de la guerra és l'esca del pecat! On anirem a parar, s'estan escaquejant de la vertadera lluita!", declaracions que, en boca dels joves més fotetes, van derivar en l'expressió "què, ens escaquegem i fem una partideta d'escacs?" Havia nascut un joc per a petits i grans que el temps, que és qui acaba posant totes les coses al seu lloc, va fer evolucionar i popularitzar arreu, fins erigir-lo com un dels combats més noble entre dos bàndols per un motiu sorprenent: et fa sentir com un rei dirigint tot un exèrcit sense haver de vessar ni una sola gota de sang.

llpages



Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de llpages

llpages

227 Relats

996 Comentaris

295420 Lectures

Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona l'any 1964. Sóc químic i treballo a la indústria farmacèutica catalana. A banda d'escriure, sóc un gran aficionat als escacs, la música clàssica, el jazz i el col·leccionisme de llibres antics de química. Els relats humorístics són els meus preferits, potser perquè són els més difícils d'escriure.