Les Tres Portes

Un relat de: Joan G. Pons

Tot passejant pel Parc de la Vida i sense saber on era, em trobo davant tres Portes d'accés a tres glorietes semblants.

A cada porta, un rètol singular. Almenys per mi.

Primera Porta: Persona Experta. Endevina el futur.

Segona Porta: Persona Experta. Analitza el passat.

Tercera Porta: Persona Experta. Descobreix el present.

Una bona estona vaig estar davant la Tercera Porta. Era una novetat per mi. No deia preu… em vaig atrevir i picar a la porta. No havia timbre. Trucar vàries vegades, no massa decidit. Res de res.

No sé com, vaig arrepenjar-me a la porta i s'obrí.

Dubtava. Ningú contesta. Porta oberta. Invitació al misteri. I també, una porta oberta és una invitació a la confiança. Abans la gent tenir la porta oberta de les cases. Què maco !

Sentia curiositat i por. Porta oberta. Silenci. I jo allà enmig. Entro o no entro.

Vaig entrar.

Una estança ample, buida de mobles i parets buides. Sentir que estava en un espai molt buit. Ni la llum veia per on penetrava.

Gairebé havia fet uns tímids passos….. quan una veu profunda I clara em va saludar.

-Hola !
-Hola !
-Benvingut Joan… tranquil !
-Qui ets ? Saps el meu nom…. A la porta diu…
-Sí, sóc el PRESENT.
-Et vull veure !
-No pots. Si em veus sóc ja passat i si em vols veure sóc futur.
-Quin galimatias !
-Has entrat.
-Sí. Tens raó. Vull conèixer el meu Present.
-No pots.
-Per què ? Tu t'anomenes persona experta en descobrir el present.
-Cert. T'explico. El Present és i punt. El Present és viu i també mort tot seguit. Conèixer el Present ja és conèixer el passat del present.
-Una lliçó molt curta i molt liada.
-I si ho simplifiques ?
-Què vols dir ?
-Surt. I reconeix el teu present.
-Com ?
-No analitzis. No vulguis aturar el present. Viu, Viu i Viu !!
-Això tan senzill és el meu Present ?
-Sí.
-Per això en aquesta sala no hi han mobles ni quadres ni cortines ni res de res….
-Sí, amic Joan. El Present és i no és.
-Llavors costa viure el present.
-Per què ens aturem. Volem atrapar-lo. I no es deixa. Mai es deixa.
-Surto. Gràcies. Ho intento…

En el Parc, enfront les tres portes, tornar a mirar-les…. I no sé com, vaig començar a córrer, tot rient.




Comentaris

  • Ai, Joan! quanta raó tens...[Ofensiu]
    - | 05-10-2008 | Valoració: 10

    El futur no existeix, perquè encara no és.
    El passat no existeix, perquè ja no és.
    I el present, no és sinó el moment en que el futur es converteix en passat...

    Per tant... Viu! Viu! i Viu!... el moment present!
    Perquè això és tot el que tenim...

    Una abraçada

    Rosella


  • Ànima en present[Ofensiu]
    Bonhomia | 12-09-2008 | Valoració: 10

    És ben cert que hem de viure el present amb tot el poder de la nostra ànima.


    Sergi

  • sentit de l'humor[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 01-09-2008

    Comentari curiós i una invitació al diàleg. M'agrada més la dimensió alimentada pel sentit de l'humor que per la burla.

  • Una delícia[Ofensiu]
    surina | 01-09-2008

    M'ha semblat veure en aquest relat un fons de burla. Crec que et burles de tu mateix i això és la proba de que gaudeixes de una molt bona salud mental, que també es reflexteix en el teu semblant.
    M'agrada llegir-te.
    Irene Tironi

  • d'acord[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 28-08-2008

    Coincidim amb el valor present del PRESENT.

  • El present[Ofensiu]
    Magrat | 27-08-2008

    és l'únic que tenim realment, doncs el passat és una suma de moments presents ja caducats i el futur una sèrie de moments presents per arribar.

    M'ha agradat...

    A viure el present plenament, endavant!