Les meves mans

Un relat de: Ginebreda
Tinc les mans curtes però hàbils,
amb dits rabassuts i malgirbats
que declaren l’antiga estirp
d’amigues de l’aigua,
parentes d’agulla,
cosines germanes d’escombra,
filles i nebodes de pastera
i fetilleres de lleixius i cendra.
Les ungles, són quadrades
i denoten un esperit baix,
diuen els quiromàntics,
però elles se’n riuen de l’esperit
i saben gratar la teva esquena,
furgar en els més fondos orificis
treure’n l’amarg greix i cerumen,
destapar les narius
i fregar els llocs més secrets
sota el recer càlid de les mantes,
eficaces i ennoblides per la mort
que manté viu el cor i refà l’ànima.
A voltes, les mans sento maldestres
si es tracta d’objectes menuts o elements fràgils ,
de sobte privades de la propietat
reservada als apèndixs sensitius,
d’altres bèsties que em figuro més dotades
I trontollen al meu pas, avergonyides,
sense saber on posar-se,
solcades com la terra
d’esquerdes i camins,
de valls i de carenes.
Però saben acariciar quan cal,
obrir-se per parlar de pau,
alçar-se al cel quan m’he de plànyer,
i amenaçar, i fins i tot defensar-me
amb el puny clos com una maça.
Què més els puc demanar, pobra de mi,
si són les meves mans i les agafes?.

Comentaris

  • Descripció de les teues mans. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 02-02-2024 | Valoració: 10

    Una poesia molt completa on descrius les teues mans, perquè les agafa el teu amor, qui és el vol les teues mans.
    Un poema preciós i amb molt de ritme.
    M'ha agradat molt, Ginebreda.
    Gràcies per compartir-lo.

    Cordialment.
    Perla de vellut

  • Prou bé | 04-11-2023

    Mans amigues que ens acompanyen en tot el que expresses i descrius tan bé.
    Preciós el final que és el principi de tot.

    Amb total cordialitat

l´Autor

Foto de perfil de Ginebreda

Ginebreda

27 Relats

110 Comentaris

4341 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
La Ginebreda és un ésser de l'imaginari català amb forma de dona d’aspecte arbori amb el cos de fusta, molsa i escorça. Té un temperament sanguinari i violent.

Però també va ser una dona real:

Eulalia Ginebreda (1584-1619) es va casar amb Pere Joan Totxo i en va prendre el cognom (es passà a dir Eulalia Totxa) .La seva mare, La Ginebreda (difunta abans de
1615) diuen que va ser qui va ensenyar a l'Eulàlia en quin bosc podia anar a trobar a Satanàs.
És acusada de bruixa, d'anar al bosc de Can Figueres de la Quadra a venerar al dimoni i de fer cas de les seves ordres. Se l’acusa d’intentar assassinar a diverses persones i de liderar un grup de sis o set dones.

El 1619 és empresonada, portada a Barcelona, sotmesa a turment i finalment penjada el 26 d’octubre a Terrassa.

Font: Lo negoci de las bruxas
ARXIU HISTÒRIC DE TERRASSA
ARXIU COMARCAL DEL VALLÈS OCCIDENTAL