LES MALES NOTÍCIES SON LES MILLORS NOTÍCIES...

Segons la font https://www.givingwhatwecan.org/blog/is-the-world-really-getting-worse (en tradueixo fragments) "des de 1990, més de mil milions de persones han sortit de la pobresa extrema encara que la població mundial ha augmentat en 2.500 milions de persones. Citant la mateixa font, a llarg termini, les coses es veuen encara millor. Fa només 200 anys, al voltant del 90% de la població vivia en la pobresa extrema. El 2018, era al voltant del 10%. A l'Àfrica, l'esperança de vida s'ha doblat respecte l'any 1900.
El nombre de nens que moren també està disminuint ràpidament: el nombre total de morts de menors de 5 anys es va reduir a més de la meitat entre el 1990 i el 2019, fins i tot després de considerar el creixement de la població.
I estem avançant molt bé en l'eliminació d'algunes de les causes de mort més freqüents, com la malària, la desnutrició i la contaminació de l'aire. Les morts per paludisme només a Àfrica es van reduir gairebé a la meitat en només 15 anys.
Les millores no es limiten només a la salut i la pobresa. La gent també està rebent més educació que mai; i mentre que el 88% de les persones eren analfabetes el 1800, el 86% de les persones eren alfabetitzades el 2015.
Fins i tot en els casos en què les coses poden haver empitjorat a curt termini, mirar les tendències a llarg termini posa en perspectiva tot el que ha passat de dolent. Penseu en les morts violentes causades per la guerra: si observem les tendències a curt termini, veiem que les coses van empitjorar durant la dècada de 2010, i això podria continuar durant la dècada de 2020 a causa de la guerra en curs a Ucraïna. Però les coses van anar molt pitjor al segle XX: vint milions de morts a la primera guerra mundial, més de seixanta milions a la segona.
El canvi climàtic és un altre exemple on, tot i que les coses van malament i el progrés és lent, podríem estar avançant una mica més del que us penseu. Sí, les temperatures globals augmenten i les emissions globals de CO2 també han augmentat. Però si ens apropem a alguns dels principals contaminants, podem veure que els defensors de la reducció d'emissions comencen a assolir els seus objectius: les emissions estan disminuint als EUA, la UE i el Regne Unit. La quantitat d'energia generada per fonts renovables també està augmentant ràpidament. De fet, el desplegament de l'energia solar ha superat repetidament les millors conjectures dels experts.
Però hi ha algunes mesures importants per les quals les coses empitjoren, i hem de fer alguna cosa al respecte. Penseu en la desigualtat, que ha empitjorat molt a molts països, sobretot als Estats Units. I tot i que hem reduït la pobresa a nivell mundial, uns 700 milions de persones encara viuen amb menys d'1,90 dòlars al dia. Mentrestant, la majoria del món viu amb menys de 10 dòlars al dia, cosa que encara és molt menys del que està acostumat la gent dels països rics.
Potser la tendència més preocupant de totes és l'augment significatiu del risc existencial. Tal com ha escrit el filòsof d'Oxford i cofundador de Giving What We Can Toby Ord, "per primera vegada en la llarga història de la humanitat, tenim la capacitat de destruir-nos a nosaltres mateixos". Hem inventat eines increïblement poderoses com les armes nuclears, la biotecnologia i la intel·ligència artificial, totes elles amb el potencial d'acabar amb la civilització tal com la coneixem. I hem danyat el medi ambient fins a tal punt que és probable que el canvi climàtic perjudi a moltes persones i, en el pitjor dels escenaris, fins i tot podria provocar la nostra extinció. Això vol dir que, tot i que la majoria de les coses han anat millorant amb el pas del temps, el risc d'extinció humana o col·lapse irrecuperable de la civilització augmenta, no disminueix. Ord pensa que tot i que el nostre risc existencial va ser al voltant de l'1% al llarg del segle XX, el risc actual de catàstrofe existencial en els propers 100 anys és de 17%.
Tal com ha demostrat Holden Karnofsky d'Open Philanthropy, durant la major part de la història de la humanitat, el nostre benestar va estar força estancat o empitjorant. El gran augment (relativament) recent del benestar que hem vist només es deu a una quantitat fenomenal d'esforç i desenvolupament tecnològic. Aquest progrés ens hauria de fer optimistes sobre què es pot aconseguir quan hi posem la ment, i ajudar-nos a imaginar com de millor pot ser el món per a les generacions futures, si seguim treballant per millorar-lo."

és que ens creiem una espècie superior. Res ens ha d'afectar, som els reis de la creació i punt. La natura, que és molt sàvia, ens procurarà una bèstia per a cada molèstia (que deia el poeta), així que no patiu, el destí està decidit. La diferència és si esperar-lo tibant-te dels cabells o fent un gelat.

Hola i ben retrobat Jomagi! No triguis tant a escriure. És que acumules... I aclapares amb una llista interminable i tan real de tot el que veus que ens envolta...
Si mires bé hi ha més coses...

Amb total cordialitat

P.s
Ah! I el consell del kefas el trobo encertat, potser acompanyat d'un "Cuba libre", (un eh?!)

Has provat de menjar un gelat?

El color negre forma part de la nostra vida, simplement l'hem d'acceptar i deixar passar sense alimentar-l'ho. Si et vé de gust llegeix el meu relat "Un sí a la vida". Potser t'ajuda?
Una abraçada Josep
Rosa

Tota la raó. Vivim en un món totalment deshumanitzat i ens bombardegen per totes bandes de tal manera que esdevenim insensibles, convertim tots aquests fets que descrius (i d'altres que s'hi podrien afegir) en quelcom tan habitual que ja no n'hi fem cas.
A mi sempre m'ha agradat estar informada però confesso que, quan vaig començar a adonar-me que m'afectava massa a escala personal, ja no hi estic tan a sobre. El món gira igual de malament, però jo visc més tranquil·la. Això no vol pas dir que passi de tot, senzillament que intento prendre'm les coses d'una altra manera.

Salutacions

Jomagi, estem en una societat del consum i si no sortim de vacances, de restaurant, de festa en definitiu es com si no fóssim res.... Les noticies que es donen no son gens esperançadores, mes ve catastròfiques, tot i això no en fem cas..
La societat esta (estem) perduts.
Espero que la teva reflexió ens obri els ulls una mica mes.
Ànims i bon estiu

Gardènia

Per desgràcia , les males notícies venen i són una "bona distracció" , tenen un públic garantit i fidel. Una forma molt poc intel.ligent per part nostra de deixar-nos arrossegar i no aprofitar i valorar les coses bones que també n'hi han i que deixem aparcades en un racó. Fins i tot com tu dius, les bones ens resulten dolentes o inexistents.
Anem per molt mal camí.

Grácies per compartir aquesta realitat i fer-nos reflexionar.

Cordialment.

Rosa.