Cercador
MÓN DE GATS
Un relat de: jomagiFeia dies que mirant els ulls blaus de la nostra gata siamesa hi veia guspires de tristesa...
Vaig pensar que potser enyorava a sa mare... i jo que l’hi pregunto:
-Per què estàs tan moixa?...
-Passa –digué- que estic molt esparverada quan veig del que sou capaços de fer... Que son aquestes mortaldats d’infants!... i perquè entre vosaltres heus esteu matant com a boixos?... Això nosaltres mai ho faríem!...
Dit això, la gata em mirà altiva i seriosa esperant una resposta...
Jo no vaig saber què dir-li, sols sé que vaig plorar amb silenci...
Va deixar-ho córrer per cercar el seu cabàs on s’embotí, i tot cargolant-se deixà anar un llastimós gemec mentre aclucava aquells ulls...
Comentaris
-
Graciós[Ofensiu]arua87 | 17-04-2024 | Valoració: 10
No m'esperava que parlés, ha estat divertit
-
Graciós[Ofensiu]arua87 | 17-04-2024 | Valoració: 10
No m'esperava que parlés, ha estat divertit
-
Tristesa de gata. [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 05-04-2024 | Valoració: 10
Amb raó la teua gata estava tan trista, perquè les persones maten perquè sí i sense escrúpols. Una bona crítica, perquè l'home mata i la gata no fa aqueixes coses de matar.
Bon relat, Jomagi.
Cordialment.
Perla de vellut
Valoració mitja: 10