MÓN DE GATS

Un relat de: jomagi


Feia dies que mirant els ulls blaus de la nostra gata siamesa hi veia guspires de tristesa...

Vaig pensar que potser enyorava a sa mare... i jo que l’hi pregunto:
-Per què estàs tan moixa?...

-Passa –digué- que estic molt esparverada quan veig del que sou capaços de fer... Que son aquestes mortaldats d’infants!... i perquè entre vosaltres heus esteu matant com a boixos?... Això nosaltres mai ho faríem!...

Dit això, la gata em mirà altiva i seriosa esperant una resposta...

Jo no vaig saber què dir-li, sols sé que vaig plorar amb silenci...

Va deixar-ho córrer per cercar el seu cabàs on s’embotí, i tot cargolant-se deixà anar un llastimós gemec mentre aclucava aquells ulls...

Comentaris

  • Tristesa de gata. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 05-04-2024 | Valoració: 10

    Amb raó la teua gata estava tan trista, perquè les persones maten perquè sí i sense escrúpols. Una bona crítica, perquè l'home mata i la gata no fa aqueixes coses de matar.
    Bon relat, Jomagi.

    Cordialment.
    Perla de vellut