Les formes els perden

Fa uns dies vaig veure a Facebook un vídeo, pujat a You Tube, d’un fragment d’un programa televisiu en el que en Carlos Navarro, “El Yoyas” feia uns comentaris sobre l’origen de l’independentisme a Catalunya.
Aquest senyor, per anomenar-lo d’alguna manera, ja que les formes no són precisament les d’un senyor, com ja ens té acostumats, deia, en els cinquanta segons i escaig que dura el vídeo, entre altres bestieses i insults, que “no es lo mismo tener el derecho a saber catalán que la obligación de saber catalán”, qualificant de feixistes i dictadors a aquells que ho imposen.
Acaba dient que és català (viu a Catalunya des de jovenet tot i que va néixer en una data i lloc desconegut de Soria), fent valer, així, suposadament, el seu dret a opinar amb més criteri i legitimitat que si fos de fora.
No entraré a valorar la biografia i trajectòria d’aquest individu que, per si sola desacreditaria la seva imatge ja que semblaria que, pel seu currículum i passat delinqüent, li vulgui treure la raó en aquest tema. Tampoc citaré les seves afinitats polítiques tot i que explicarien el seu posicionament. No, no vull confondre ous i castanyes, doncs un malfactor, un extremista i fins i tot un boig poden tenir idees encertades sobre un determinat tema.
Només li diré, virtualment, des d’aquí, que està confós, que encara no ho ha entès, que qui viu a Catalunya des de fa tant de temps com ell, i més si reivindica la seva condició de català, potser no tindrà la obligació de parlar en català però sí el deure moral de parlar, o d’intentar parlar, la llengua d’aquesta terra que l’ha acollit des de fa tants anys.
Per acabar, afegiré que, com sempre he dit i aquest en és un clar exemple, les males maneres, la mala educació, treuen la raó a qui la pot tenir. En aquest cas, com, a més, considero que no la té, doncs pitjor que pitjor.
És que, a aquest tipus de gent, que per desgràcia abunda, les formes els perden.