L'assassina silenciosa

Un relat de: copernic
Els defensors de l'energia nuclear es retiren, com l'aigua després del tsunami, cap al recés de l'anonimat, protegits pel mar ja encalmat. Alguns però han reconegut públicament el seu error, cosa que els honora ja que és de savis rectificar, això sí, davant de l'inatacable argument de l'evidència. Txernòbil va suposar la constatació del seu primer fracàs: la radiació, com la feina ben feta, no té fronteres. Fukushima (que rima amb Hiroshima) els ha acabat d'enfonsar: les centrals nuclears no són segures, ni tan sols la dels països desenvolupats, com s'ha pogut comprovar. No estem preparats per a tot, i molt menys un arxipèlag situat sobre les escletxes d'un gran trencaclosques geològic que construeix edificis resistents als terratrèmols però s'oblida de blindar els més importants.

Si algú pogués garantir que l'energia nuclear pot estar permanentment segellada i controlada, sense la més mínima fuita, si estiguéssim segurs de la seva estabilitat i seguretat potser encara trobaríem algun argument que la justifiqués. Però com Fukushima ha confirmat, els “visionaris” de les energies renovables que exigien el tancament d'aquestes instal·lacions han vist com el temps els hi donava la raó, afectant per igual a defensors i detractors. Els hi ha passat com a Cassandra, filla de Príam, rei de Troia, que tenia el do de la profecia. El déu Apol·lo, rebutjat per la noia, la va condemnar a no ser creguda pels mortals en els seus vaticinis. De tota manera, no calia ser ecologista si no només tenir dos dits de seny per rebutjar de pla una bomba de rellotgeria com aquesta.

La radiació és perillosa perquè no es veu, no es nota, no fa soroll, olor o pudor. Actua amb rapidesa o lentitud, depenent de la intensitat, la distància o el temps d'exposició i les seves conseqüències són a curt o a llarg termini, mortals. La permanència dels residus de les centrals mantenint la seva activitat durant milers d'anys no només és un perill per a la salut pública si no una hipoteca a molt llarg termini que heretaran les generacions futures. Actualment, aquests residus s'acumulen en les mateixes centrals o s'emmagatzemen en llocs provisionals. Els tècnics no saben que fer amb aquest perill permanent i mentre tant qualsevol desastre natural pot acabar precipitant l'apocalipsi.

Comentaris

  • Urepel | 28-11-2011 | Valoració: 10

    encert en el títol sí, i d'acord amb la teva argumentació.

  • Com Cassandra[Ofensiu]
    nuriagau | 22-05-2011

    Ens ofereixes un nou text argumentatiu en què ens exposes el teu parer sobre el tema de les central nuclears. Una exposició que conté tots els ingredients: un títol sorprenent i una defensa de les teves idees (que molts compartim) d’una manera ordenada i àgil.
    Tens raó quan dius que, com Cassandra, molts ja preveien les conseqüències que podien esdevenir-se de tot plegat, però, malgrat tot, van tirar endavant.
    Ens seguim llegint,
    Núria

  • Matar en silenci[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 29-03-2011 | Valoració: 10

    Però qui collons els hi va dir als japonesos, gran país, que construïssin tantes centrals nuclears en un territori susceptible de rebre grans terratrèmols! Com és possible que un país tan intel.ligent no ho hagi vist això! Ja sé que ha sigut un terratrèmol bestial però el risc existia. I amb l'energia nuclear no si pot jugar! Vaig a prendre l'aire fresc del balcó. Una abraçada ben neta.
    aleix

l´Autor

Foto de perfil de copernic

copernic

338 Relats

1182 Comentaris

386807 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Per qüestions de feina he hagut d'interompre la meva producció periodística i literària. Després del tsunami i amb l'aigua al seu lloc torno a començar: Déiem ahir...