L'aniversari del Picarol

Demà és el dia en que celebrem la festa del picarol, tinc ganes de tornar a trobar-me amb la Li·là, cada any que passa se'm fa més llarga l'espera. Ja ho tinc tot preparat: la pantalla gegant, les càmeres, els projectors hologràfics, el sistema tretrafònic immersiu, els reproductors olfactius, els sensors de temperatura i, de fet, mil andròmines més. Els robots han treballat tota la setmana a l'hivernacle. Serà la trobada més multitudinària de l'any, com cada tretze de març, mai a fallat cap dels supervivents i ja en farà setanta!

No ens en cansarem mai de commemorar el què s'ha convertit en el dia de l'alliberament. N'hi ha que ja comencen a oblidar d'on venim però jo no ho oblidaré, m'ho vaig prometre. Van ser temps molt durs i va morir molta gent. De fet va morir una manera de viure i la civilització que coneixíem, potser una part no mereixia ser salvada, però el preu va ser molt alt. La lluita va ser ferotge i llarga, extenuant perquè cada vegada que pensàvem que estàvem a punt de guanyar reculàvem. Al final, però, va ser la Lil·là qui va trobar la solució.

Vam establir el Picarol, un sistema d'alerta de proximitat per evitar l'enemic. Primer era força rudimentari, literalment un picarol que ajudava a mantenir les distàncies. Però, tot i funcionar, era un sistema lent i el vam evolucionar cap a un xip implantat, això va escurçar uns quants anys la resolució del conflicte. Malauradament quan vam aconseguir guanyar ja era una mica massa tard i la victòria va resultar pírrica. Però persistim: i hem trobat la manera de fer-ho per sempre.

Demà els tres-cents supervivents ens connectarem mitjançant la tecnologia que hem anat desenvolupant i trencarem l'aïllament. A tots els efectes sensorials serà com si estiguéssim junts en un mateix lloc. Fins i tot la Lil·là, que ara és a Mart, l'única de nosaltres que de moment s'ha volgut implantar la biònica per resistir-ho, serà al meu costat una estona. Aquest va ser el preu final per vèncer el microbi.