L'amor és dins nostre

No em crec que ningú em pugui fer despertar una sensació determinada, això és cosa meva, jo les tinc dins. No sóc una vocal que es dissimila, ni una consonant que es sonoritza al contacte de la lletra que toqui, jo ho porto tot dins. I no són records allò que em queden, no. Diríem que passa com el món de les idees de Plató, les idees són dins i jo, no sé com ho feia anar Plató, les trec de tant en tant, i crec més en la rotació temporal que no pas en la teoria dels estímuls com a motiu de la manifestació, perquè la teoria dels estímuls ens fa dependents i la que sosté que la idea és dins, ens fa lliures, només és qüestió de temps. Pensem que mentrestant s'han d'anar experimentant moltes altres idees que també volen espai. I ja és cosa nostra la qüestió de no aferrar-nos a necessitar una idea, a ser obsessives, a tancar-nos en banda i no voler veure res més. A més l'experiència ens ha de fer recordar, que les idees tant com venen se'n van i res, res, no les pot detenir, així que no val la pena emmalaltí de nostàlgia, no val la pena.