L'amor de la Marta

Un relat de: Bonhomia

El Claudi i la Marta es van endinsar en el bosc. Feia un fred espantós. Però s'havien escapat de casa, i no volien tornar.
-Tens fred, amb aquest abric?-. Claudi.
-Bastant-. Marta-. I què menjarem?-. El Claudi no va contestar.
Tenien dotze anys. Evidentment no sabien el què es feien. Els pares no tenien res contra la seva amistat, simplement buscaven aventures. Dues criatures. Que ja s'estimaven de debò.
-Què podem fer? Tu no tens fred, amb la jaqueta?-. Marta.
-Doncs si, si. Si que fa molt fred-. Claudi.
-Però no tornarem, oi?
-No, Marta, no tinc ganes de tornar. Però hem de buscar alguna cosa per menjar.
No tenien ni idea de què menjar, els minuts passaven i eren a les afores del seu poblet de muntanya, a plè hivern. Feia una estona que s'havien perdut, doncs havien decidit no seguir cap camí.
-Claudi, no puc més. Estic espantada, a més del fred-. Els dos tremolaven.
-Jo també, no et sembla que hauríem de mirar de tornar?
Van decidir anar en línia recta, fins que trobéssin un camí. Van entreveure un esquirol, però res més; i no tenien esma per entretrenir-se amb coses d'aquestes.
De sobte, van sentir crits. Els cridaven a ells. Van començar a cridar, també, i a córrer cap a on els estaven cridant.

-Però que us heu tornat bojos? Estàvem patint molt!-. El cap de l'expedició.
Ells es van posar a plorar com dos nens de set anys. Els pares els van abraçar:
-No ho heu de fer mai, això! Què us passa?
La Marta, mig sanglotant, es va dirigir a ells:
-Estem enamorats!
El Claudi no va dir res, només s'abraçava als seus pares, i va marxar amb ells. La Marta cridava.
-Claudi! Claudi!

El dia següent es retrobarien a escola. I a partir de llavors. Però el Claudi no va tornar a ser el mateix amb ella. Estava molt distant. Se n'havia anat l'amor, per part d'ell. Les noies creixen més de pressa, i pel Claudi tot allò només havia sigut una aventureta de nens petits. La Marta, en canvi, va seguir enamorada d'ell, amb el que això suposa, fins als catorze anys, quan es va desenganyar definitivament. No se sap si es retrobarien en qüestions d'amor, però ara, havent passat l'amor de la Marta, això no tenia importància. Finalment cadascú feia la seva vida.

Comentaris

  • sensible[Ofensiu]
    Fada del bosc | 15-12-2009 | Valoració: 10

    He començat a llegir i no he pogut parar, és un relat sensible, que ens transporta al món de l'adolescència...

  • Amor adolescent...[Ofensiu]
    annah | 14-12-2009 | Valoració: 10

    L'amor de les bogeris...
    l'amor inocent...
    l'amor que no s'oblida...
    el primer amor...

    l'amor capaç de qualsevol cosa... però amb pocs recursos per aconseguir-ho...

    Ho has plasmat fabulosament bé!


    Una forta abraçada!

    Anna

l´Autor

Foto de perfil de Bonhomia

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

513832 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.