Cercador


Llista categories

L'amic Ludwig.

Un relat de: Joan Colom
Quan li digué al director de tesi que, aprofitant les traduccions al català del "Tractatus logico-philosophicus" i les "Investigacions filosòfiques" de Ludwig Wittgenstein, a càrrec de Josep Maria Terricabras, havia pensat a centrar-la en un estudi comparatiu entre ambdues obres, és a dir entre allò que familiarment anomenen "el primer i el segon Wittgenstein", aquest el dissuadí immediatament, al·legant que aquest territori estava més transitat que Les Rambles de Barcelona.

En veure l'expressió de tristesa del doctorand, li va etzibar que per doctorar-se en filosofia calia prendre-s'ho amb filosofia, però l'altre, en lloc de riure-li la gracieta es posà a plorar desconsoladament. Quan aconseguí asserenar-se, li explicà que, amb un tercer fill que estava en camí, li urgia treure's el doctorat per poder opositar i estabilitzar-se laboralment com a funcionari. El tutor contestà que ho entenia, però que, centrar-se en l'obra de l'abanderat del gir lingüístic de la filosofia del segle XX ("els límits del meu llenguatge són els límits del meu món", proposició d'on s'infereix immediatament que els límits de la filosofia són els límits del llenguatge), no era precisament una tria còmoda per despatxar expeditivament una tesi doctoral, per la dificultat intrínseca de les seves propostes i la dificultat afegida d'haver estat objecte de molts estudis, fins al punt que probablement ja no hi quedava res a dir, d'original.

I el pobre doctorant, o més ben dit, aspirant a doctorand, va acabar confessant que inicialment havia pensat un altre tema, per a la tesi doctoral, però havia comès un error de càlcul: ingènuament, arrossegat pel significat estricte dels mots "nihilisme" (doctrina que nega radicalment la possibilitat del coneixement) i "solipsisme" (doctrina segons la qual l’únic existent és la pròpia consciència i els seus continguts), es pensava que un estudi comparatiu entre ambdues doctrines filosòfiques seria bufar i fer ampolles: sobre aquestes formes extremes d'idealisme que coincidien en la negació, aviat devia estar tot dit. Però no va trigar a adonar-se dels entortolligats viaranys metafísics a què conduïen, i va decidir canviar el rumb, provant fortuna amb continguts més verificables.

Ara, però, ja no sabia cap a on tirar.

Aquest relat ha estat presentat al RepteClàssic DCCCXII (tema: PRENDRE-S'HO AMB FILOSOFIA), fora de concurs, i consta de 350 paraules segons el comptador de Microsoft Word, dues d'elles "filosofia" i "traduccions".

Comentaris

Afegir comentari
  • Cada vegada...[Ofensiu]
    Prou bé | 14-09-2025

    ....em vaig llegint més naïf en els meus relats. Sabeu tantes coses i les dieu tan bé!
    Amb total cordialitat

  • Certesa[Ofensiu]
    aleshores | 12-09-2025

    Tinc la certesa que que no vaig entendre ni la primera pàgina del seu llibre sobre la certesa.
    Ara bé, he sabut del filòsof, a través del seu contertuli Piero Sraffa, a qui cercava per debatre. Seria Sraffa ei que li va induir al canvi de posició de Wittgenstein de que parles. Em sembla que els hi deien el grup de la cafeteria.
    Una altra cosa que se sap és que Sraffa li va treure del cap d’anar a Viena cap al 1938.
    Aquest personatge, Sraffa, que va escriure bàsicament un llibret de 120 pàgines va ser precisament qui treia de la presó els quaderns de Gramsci.
    (No cal dir que el seu llibret el tinc en un petit altaret)


l´Autor

Joan Colom

500 Relats

1252 Comentaris

310853 Lectures

Valoració de l'autor: 9.69

Afegir a preferits
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >