L'ABSÈNCIA DE L'ESPERIT NADALENC

...que no és dolent -té les seves coses- sembla ser com si la necessitat d'un tornar al senzill i autèntic, a les arrels (natura, valors) es mostrés augmentativament.

Tanta crítica al feix de festes, però es segueixen.
Un escriptor va dir, en un diari, que ell 'emigrava' i no a ciutats anadalencades com Londres o París, que ell marxava a Oporto i així, entre d'altres, no tindria àpat amb cunyadam. No jutjable, la vida són afinitats, la tradició és llast, segons com. Tot i que sempre es pot 'ajudar' a viure-la millor, a aportar humanitat, acceptació, alegria i no cal marisc caríssim, un pa amb tomàquet amb caliu. Però els peròs hi són a cada casa, a cada persona, en la societat i en el rutllar de voràgine imposat.

L'esperit del Nadal no és una muda que toqui per Nadal. Neu, fred, trobada, regals, llums, pessebre, arbre...s'han passat. I per això és massa buit. Potser per fer-nos adonar que cal trobar-lo al dia a dia i en moments o fer-lo possible, que per això tenim ànima.

L'esperit nadalenc rau en un fet tan senzill com llegir un conte al meu fill, és una llavor futura, és un tresor. Encara que durant la resta del dia res més tingui aquesta valua, per posar un exemple.


Per molts relats!

Mena

Tendre, poètic, tal vegada nostàlgic d'un temps passat, potser més primitiu però més autèntic, on els valors del Nadal, l'esperit nadalenc, com tu dius, hi són presents i no el materialisme que avui ho impregna tot i no ens fa pas mes feliços.
Bon Nadal en el sentit primigeni.

No sé què dir-te. És la primera vegada que et llegeixo i he de confessar que el teu relat m'ha robat el cor per la teva nuesa i senzillesa. Jo també tinc una certa edat i recordo amb enyor els nadals passats, en la meva infantesa, amb els meus pares i germanes.
Sé que, a vegades, sóc criticada pel meu "realisme", per descriure el que cada dia veig.

Una abraçada i un desig, sense cap cost, de molts relats teus.

Materile

Un relat que em fa venir una enveja molt sana. Un deu

http://www.valldelcorb.info/blogs/contesnadal/?p=1022

Gràcies

tribuna@guimera.info

Ho publicarem al NADAL DE CONTE

Sempre és un delicia llegar-te per la delicasesa que tens al tractar qualsevol tema per controversial que sigui...

Es una pena però el nadal està supravalorat per les raons equivocades, s'ha perdut l'essència, els valors i sobretot hem oblidat qui és el principal protagonista d'aquesta celebració. D'aquí a que ens invada tanta solitud, encara que estiguem envoltats de gent, no hi ha pitjor solitud que aquesta.

Si tansol li dediquéssim uns minuts al vertible sentit del nadal, estic segura que aconsseguiríem sentir una mica de pau...

T'admiro i t'estimo! no deixis d'escriure d'aquesta manera tan tu!

sigui perquè, els adults, hem deixat molt lluny la innocència de la infantesa , que a molts de nosaltres ens acompanya la tristesa totes aquestes festes.
Molt bon relat, Sebastià.
BONES FESTES!!!

No sé si hauràs llegit alguns dels meus poemes sobre el Nadal i te n'adonaràs que (això sí en poesia no en prosa) que sempre manifesto el mateix sentit del Nadal actual. Ja sembla que hagi desaparegut aquella màgia i alegria no consumista de la nostra infantesa. Per sort però, sé que encara en queda de gent que conserven i mantenen aquest esperit de Nadal que semblava perdut .