LA VALL TANCADA

Un relat de: Sebastià Climent

L'home recorria aquell camí convençut que era el camí que havia de seguir. A la motxilla hi duia tot allò necessari -si més no ell ho pensava així- per afrontar i superar qualsevol mena d'obstacle que se li presentés.

Quan el sol iniciava el darrer tram cap el seu ocàs, l'home es troba de sobte una cruïlla entre dos camins. L'un era la continuació del que havia estat seguint, d'unes característiques similars. L'altre era absolutament diferent. Sense dubtar-ho gens va triar aquest i sense saber-ne el per què, s'hi endinsa decidit i ben resolt a descobrir-lo. Poc desprès, tot just tombar un revolt, s'obre davant de ell una vall feréstega i exuberant, la vegetació espessa al llindar de l’aigua, herba fresca d’un verd lluminós en les clapes entre els grans arbres, que configura un paisatge captivador que l'home evoca com el paradís bíblic.

Accelera el pas frisant per gaudir d'aquella meravella que se li presenta quan, de sobte, s'estavella contra un topall invisible. Com un mur que fa impenetrable l'accés a la vall. Hi esmerça tota mena d'esforç i lluita fins a l'esgotament. Però no hi pot entrar. Cap dels elements que te dins la motxilla li serveixen per travessar la barrera. Ho portava tot per assolir allò que volia, per difícil que fos, però no estava preparat per afrontar allò impossible.

Pren consciència de la inaccessibilitat al paradís i de que ha de tornar a la cruïlla i seguir el mateix camí que havia deixat. Aquella vall no l’acceptava, no era per a ell. No en sabia el motiu del rebuig, però li costa abandonar aquell lloc i haver de renunciar a aquell paradís. Per això se'n torna caminant enrere veient com va allunyant-se la vall. No veu per on trepitja, ensopega i cau. S'alça i cau i torna a aixecar-se. Així una i altra vegada fins que arriba a la cruïlla quan ja fosqueja. Voler tornar a la vall seria envà perquè estaria embolcallada de negra nit.

Revisa la motxilla i s'adona que és buida. No li queda res. Ho ha esmerçat tot en la seva inútil, estèril i ingènua pretensió d’assolir el desitjat i utòpic paradís. Només te la solitud, la frustració pel fracàs, l’esgotament. No hi ha un lloc proper on proveir-se i recuperar forces. La nit que l’envolta l’aïlla de tot.

Pensava intentant trobar una resposta lògica... No sabia, però, que no era ell sinó la vall, la que tenia la clau d’accés. I era la vall la que escollia. Sense lògica. Sense explicació, sense resposta.

S'asseu defallit i, arraulint-se, espera.....

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Sebastià Climent

Sebastià Climent

173 Relats

315 Comentaris

131527 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Nascut a Castellbell i el Vilar, comarca del Bages, però fa anys que resideixo a Lleida.


sebastiacliment@gmail.com