SOMNIS A MIDA

Ha arribat tard i força trasbalsat i això no és normal en ell. —Noi, què t’ha passat? Sembla que hagis vist un fantasma.— Entre emocionat i perplex ens ha dit: —És que anit vaig somiar i, cosa sorprenent, avui encara me’n recordo del somni.— Això és una novetat, ja que ens assegurava que mai no havia somiat o que, si ho havia fet, no se’n recordava de res. —Ah, si! I què has somiat?— Ja més tranquil ha començat a explicar-lo: —He somiat que volava a poca alçada, més o menys un metre del terra, per sobre d’una superfície coberta d’una gruixuda capa de fulles seques, caigudes dels plataners del passeig. Em perseguien uns malfactors, que també volaven, i quan estaven a punt d’agafar-me, m’he deixat caure dins d’aquella catifa de fullaraca i ells han passat de llarg, sense veure’m. Llavors m’he despertat, això si, ben angoixat.—

—Home, per ser el primer somni, podies haver-ne triat un altre de més engrescador, no et sembla?— Hem rigut l’acudit, però de seguida s’ha sentit una veu... —Els somnis no es poden triar, es generen al marge de la nostra voluntat i amb independència del nostre conscient.— Immediatament ha estat contradit... —Perdona, però això no és cert. I et parlo per pròpia experiència. Jo, quan tenia dotze o tretze anys, abans d’anar a dormir i en estat de plena consciència, creava l’argument d’un somni. I, mentre dormia, el somni que jo només havia embastat es desenvolupava i s’engrandia amb tota mena de detalls que completaven la història inicial. I, a l’endemà, el recordava tan real com si l’hagués viscut i no pas somiat. És una sensació meravellosa, indescriptible, us ho asseguro.—

—Potser aquesta capacitat només es dona en persones amb una imaginació desbordant o en aquella etapa de la vida en la que el cervell encara no està atapeït del pragmatisme que forneix la realitat. Però sí que puc afirmar que és possible generar els somnis que vols somiar i somiar-los.—

No poso en dubte res del que ens ha explicat, però m’ha fet reflexionar. Sempre he pensat que, llevat que es tracti d’un malson, somiar és bo i recordar els somnis encara ho és més. Així s’allibera la ment de tensions internes . Però poder crear conscientment els propis somnis que vols tenir, somiar-los amb tot detall i recordar-los com si fossin vívida realitat, això ha de ser una sensació d’intensa felicitat i un plaer indescriptible. I em pregunto... A qui no li agradaria posseir aquesta capacitat de crear somnis a mida?