FOC

M’agrada el foc, però no un foc qualsevol, sinó el foc dominat, controlat i gairebé domesticat per l’ésser humà. Per això m’embadaleix contemplar les flames oscil•lants que s’enlairen des dels troncs ben encesos dins la llar de foc i abstraure’m després mirant com s’intensifica la rojor de les brases fins culminar en el punt on el roig es converteix en un gairebé blanc incandescent. M’agrada gaudir del caliu que dona el foc en l’escalfapanxes. M’agrada veure el foc de les torxes serpentejant per la muntanya durant les baixades nocturnes de falles dels pobles pirinencs, o les fogueres pel solstici d’estiu enceses la nit de Sant Joan amb la flama del Canigó o les falles de València amb la crema dels ninots.

M’agradava l’ambient joiós que es respirava quan érem joves al voltant del foc de camp que enceníem al fer-se fosc, cantant al so d’alguna guitarra, sentint històries que algú narrava o rient del acudits que algú explicava. Aquella estona, immersos en la nit, ens aportava una serenor que a voltes he enyorat.

El foc és un element que ens atrau força quan es desferma a la natura. És gairebé hipnòtic observar el foc que escup un volcà i veure de nit el riu de lava incandescent baixant per la muntanya devorant tot el que troba al seu pas destructor. Impressiona l’ànim l’espectacularitat i la voracitat d’un gran incendi forestal. Certament són imatges escruixidores que mai no voldríem haver-les de veure ni viure-les i, sobretot, que ningú ni res no n’hagués de patir les conseqüències. És el foc destructor que s’allibera de la seva reclusió a les entranyes de la terra, en el cas dels volcans o el que provoca un llamp desfermat que s’estavella contra un arbre en un bosc assedegat. Aquest foc m’impacta i em neguiteja. És el foc que no podem dominar i que ens fa present que som insignificants davant la força desfermada per la natura. Aquest foc no m’agrada.

Com tampoc m’agrada, ben al contrari, m’indigna, m’irrita i m’enutja el foc provocat irresponsablement, per qualsevol causa absolutament injustificada que el produeixi, sigui una burilla encesa llençada des d’un vehicle, sigui la crema incontrolada de rostolls, sigui la crema de contenidors o pneumàtics en els aldarulls i avalots, sigui per motius econòmics al devastar la selva, sigui per causa de les guerres, sigui per enfrontaments i venjances, sigui...

M’agrada el foc quan és útil, lúdic, acollidor, amansit i controlat, com el de la llar de foc, però rebutjo el que, intencionat o per negligència, causa danys a les persones i a les seves coses.