QUE HYPNO ET POSSEEIXI FINS DEMÀ

Sort que la reunió ha durat menys estona del que és habitual. Si s’arriba a allargar, el meu company s’hagués quedat profundament clapat. He vist com se li tancaven els ulls i l’esforç que feia per evitar-ho. De tant en tant li donava uns copets per tal de mantenir-lo desvetllat i espavilat. En un moment escaient li he preguntat... —Què et passa? Que no has dormit bé?— Ell m’ha respost en veu baixa...—És que Hypno ha tornat i no vol marxar.— M’he quedat de pedra...—Hypno? Qui és Hypno?— M’ha dit que després m’ho diria.

S’ha acabat la reunió i hem anat a dinar. Llavors m’ha explicat la següent història... —“ Nyx (la nit, segons la mitologia grega) ahir va fer acte de presència a l’hora prevista, substituint la seva filla Hémera (el dia) ja que aquesta, amb la posta de sol, acabava la seva jornada. Nyx, com és habitual, va venir sola i disposada a imposar el seu regnat nocturn. El seu fill Hypno, (la son) que actua amb independència absoluta de la seva mare, és del tot punt imprevisible i ve o se’n va quan li rota. De vegades no triga a presentar-se i es queda durant gran part del temps d’hegemonia de Nyx, la seva mare, de vegades ve i al cap d’una estona se’n va, ves a saber on, i torna i, a voltes, no apareix fins a la matinada. Com que fa el que vol, també es presenta en horari diürn, sobretot a l’hora de la migdiada o durant el dia quan no hem dormit bé i estem cansats.

Aquesta nit Hypno (la son) ha tardat en venir i quan ho ha fet no s’ha quedat gaire estona seguida. Tot un plegat se n’ha anat, ves a saber on, i jo m’he desvetllat i quan ha tornat jo m’he adormit. I així varies vegades. M’adormia, és cert, però no descansava perquè llavors intervenia Morfeu (el somni) fill d’Hypno, amb la colla d’Oniros (les formes dels somnis) també fills d’Hypno (la son) o de Nyx (la nit) segons alguns, creant en la meva ment les seves imaginàries imatges en forma de malsons terribles i esgarrifosos.

Normalment Morfeu es porta bé amb mi i em facilita somnis agradables que contribueixen al descans, però avui, Morfeu, ha vingut esvalotat i amb ganes de gresca i m’ha martiritzat amb somnis paorosos durant totes les estones que Hypno (la son) m’ha posseït. De matinada ha sonat l’alarma del mòbil i, llavors, tant Hypno com Morfeu com els Oniroi han fugit esperitats. L’albada anunciava que Hémera (el dia) venia a substituir a la seva mare Nyx (la nit) que ja s’estava preparant per retirar-se. Però Hypno ha tornat i no te ganes ni voluntat d’anar-se’n i a mi em costa molt de fer-lo fora. Com pots suposar, m’he llevat cansat i amb son.” Ho entens, oi?— Li he respost... —Per explicar-me això m’has hagut d’atabalar amb la mitologia grega? Podies haver-me dit que has passat una mala nit, que has dormit poc i malament, que has tingut malsons i ja està. No calia res més.

Apa, noi, el millor serà que te’n vagis a casa, que Hypno et posseeixi fins demà i que Morfeu no t’emprenyi gaire.—