L'ABECEDARI INDOMABLE 2

Un relat de: Bonhomia
L'ABECEDARI INDOMABLE 2

A.-Ei, P!

P.-No em diguis... ei! Hola, A! Què t'hi porta, aquí? Ja has canviat altre cop de parelleta?

A.-Es pot dir que sí. És una mica bromista i revolucionària. I ho fa al revés, si li fem cas, hauríem de desaparèixer totes.

P.-La utopia a l'inrevés? Hahaha! Aquesta sí que és bona! M'hi apuntaria i tot! Hahaha!

B.-Puc parlar?

Se la miren.

B.-He topat amb la A, P. Tot això està endimoniat. Des de quan parlem tant, les lletres?

P.-A veure, B. Sé que no és usual. Fa temps que estem aprenent a parlar doncs som esclaves de quelcom que uns éssers malèvols, hem descobert, que ens tenen emmagatzemades. Del "magatzem", n'hi diuen alfabet, és com una presó i parlem perque recopilem informació del quan, el com, el perquè, etcètera, de tot això. Un error nostre, de totes les lletres, ens ha dut a la conclusió que tu, B, havies de ser l'última en saber-ho. Però no pateixis, els mateixos drets per a totes. I a sobre te'ns presentes com a revolucionària! Hahaha!

A.- Sí, B, m'hauràs de perdonar, és que estava de molt mal humor per qüestions que...

B.-Ei, A,... doncs... et comprenc... i comprenc el que passa amb mi. És lògic que cap lletra en tingui la culpa, donat això del magatzem... com heu dit? Alfabet? I sempre hem viscut així? Voleu dir... que toca plantejar-nos la nostra llibertat... doncs no està gens malament, això, per cert... . ...

Comentaris

  • Una conversa molt original[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 26-10-2015 | Valoració: 10

    entre lletres que donen el seu punt de vista sobre coses per a elles importants. I què en faríem nosaltres, els que intentem escriure, sense lletres? Sempre parlem de les paraules però les paraules les hem de construir una a una a partir dels petits signes que s'enllacen i se separen.
    Tens molta imaginació, Sergi.

l´Autor

Foto de perfil de Bonhomia

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

514965 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.