La violència és físicament política

Diuen que l'ésser humà és per naturalesa violent. A la merda. Si que ho és, però no per naturalesa, sinó per una artificialitat necessària des de la creació de la raó, que no és natural, que produeix per si mateixa, i que des dels temps en que començà a governar el món ha sigut la causa de la revelació de l'acció violenta resident en l'home, per equivocació ( la raó potencialment violenta ).
Així ens trobem, doncs, en una constant repressió brutal, al no admetre la nostra voluntat, la de la violència pura, a matar, ferir i torturar ( el que necessitem per l'equivocació de la raó, el martiri provinent d'aquesta raó és la causa de voler divertir-nos psicològicament i per mitjans de comunicació, que són vulgars i que pertanyen a l'idiota sense sentiment ).
Perque ja ho fa qui té la ocasió baixíssima de fer-ho per poder polític, quan la política és la font de la meditació perversa que ens separa i destrueix el nostre instint sexual i violent ( violent per la naturalesa de l'equivocació que exposo i ataco ).
La pacificitat és una utopia imbècil, si ho és buscada subtilment per polítics i mitjans de comunicació.
El dolor sentimental que sentim sense voler admetre-ho "públicament" ( públicament entre cometes doncs el publicisme és el socialisme corrumput, que per cert, abans de la seva pròpia nominació, ja existia des que ens vam començar a relacionar pacíficament i així crear la violència repressora i no desitjada, no alçada a la llum per mi en aquest escrit, just el pol oposat de la violència criminal, la que jo no defenso aquí però no vull sotmetre a judici doncs ho ha estat fet per jutges il.lícits ) és la manera d'ocultar que tenim tots els humans, d'ocultar el nostre desig vital.
I creem cel.les reals per criminals i bojos, la millor manifestació del que som.
No ens hem de formar esperances humanitàries, si denunciar, però admetre el nostre estimat i benvolgut pacifisme per a mi: retornar al punt de partida des de les nostres cases, refugis, carrers, i deserts corrumputs i alterats per la violència de gènere polític, per crear una pau amb un nou significat, no falsa com la d'ara, que en les relacions humanes provoca la tensió que deixa anar impúdicament la guerra de l'esperit que es converteix en la guerra física ( entenent com a guerra tot síntoma i activitat de violència de qualsevol naturalesa ).
Entenc, així i essent ultrarrealista, que la violència de gènere polític ( polític en tots els sentits ) pot desembocar en la més brutal pretensió de l'home dolent: la superioritat física per eliminació total. Considerem, doncs, la pau a buscar una manera d'enfrontar-nos amb el problema que radica en l'equivocació degenerativa de la nostra raó , entenent per raó tot aquell desig de poder físic, polític.