Cercador


Llista categories

La vergonya que sent un esclau

Un relat de: Bonhomia

La vergonya que sent un esclau,
al parlar, al perdre,
al restar ignorat i que se'l mirin...

La vergonya que sent un esclau,
al respondre i tenir por d'això mateix,
a que l'humilïin...

La vergonya que sent un esclau,
al ser torturat per veus adverses,
al ser tan dòcil...

La vergonya que sent un esclau,
al tenir poder,
i util.litzar-lo ridículament...

La vergonya que sent un esclau
a l'intimar amb ell mateix,
i adonar-se que ho va perdent tot...

I és que qualsevol persona és un esclau.

Comentaris

Afegir comentari
  • colpidores paraules[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 14-08-2009

    que reflecteixen una rodona realitat, tots en som d'esclaus, d'una manera o d'una altra, però esclaus, fins i tot a relats hi ha esclaus... esclaus de les paraules, dels comentaris, de les puntuacions, del que ens diran, com ens ho diran, però esclaus som.
    I dins d'aquest món, ens sentim lliures, a petites estones, sobre tot, quan creem peomes com el teu, amb tota la ràbia i la viscera a l'aire.

    Et felicito pel colpidor poema, fa pensar, i això cal agrair-ho.


    Ferran

l´Autor

Foto de perfil de Bonhomia

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

515001 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Afegir a preferits
Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >