LA VENJANÇA DE LES NIMFES

Un relat de: montserrat vilaró berenguer
Recordo la meva infantesa com una etapa plena de jocs i màgia. Tot això gràcies a la meva imaginació que a voltes semblava no tenir fi, com també a les històries llegides o explicades pels meus avis paterns, la seva imaginació a voltes també semblava inesgotable i jo una nena filla única les servava dins meu i m'amarava de tot com una esponja presta a recollir les paraules en lloc d'aigua.
Recordo que l’època dels bolets solia anar a cercar-los junt amb la mare, la germana de la mare i l'àvia.
Recordo que el meu pare solia marxar de bon matí de casa i solia tornar a mitja tarda amb el cistell mes gran, curull de bolets fins a dalt, jo solia queixar-me dient que m´agradaria anar amb ell, però solia contestar que era massa menuda i que no caminaria tant.
Devia tenir uns vuit o nou anys quan per fi va dir estava disposta a acompanyar-lo, que ja era prou gran, però que hauria de posar-me les xiruques els texans i un anorac , jo com sempre vaig dir que tot just era El Pilar i que no feia fred, però amb això no va claudica i jo abillada així i amb el meu cistell vàrem disposar-nos a anar a la captura del bolet.
Vàrem caminar molt i en passar per un indret anomenat La Balma de les Pastorelles, jo vaig dir que l´avi m´havia dit hi habitaven dones d´aigua o nimfes , el meu pare es vas posar a riure i va dir que no existien. Jo li vaig respondre que si i que estava segura de la seva existència. Al gorg al fons de tot hi havia les nimfes
Vàrem collir molts bolets,. El meu pare perquè no li sortissin del cistell hi va posar boig i va carregar el cistell amb un basto que va carregar a la seva esquena. Jo començava a penedir-me de portar el meu cistell, però no volia fer la nena petita i res deia.
En passar per la Balma de les Pastorelles es parti el bastó del meu pare i cistell i bolets varen anar a parar a l'aigua. Els vam haver de pescar.
Jo que anava al darrere vaig entreveure una noia de cabells rossos que reia i reia. Jo vaig pensar. És la venjança de les nimfes i res vaig dir.

Comentaris

  • Cercant bolets. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 21-12-2022 | Valoració: 10

    Una història ben bonica i entretinguda, Montserrat, en la qual he vist que tens molta idea per a desenvolupar La venjança de les nimfes. Vaja! Quan eres xicoteta, ja tenies una bona disposició per a fer un relat complet. Amb molta imaginació.
    Ja en tinc un nou poema, quan pugues i tingues temps. Gràcies.
    Cordialment.
    PERLA DE VELLUT

    Quan ve Nadal,
    hem de tenir l'amor en el cor,
    respectar-nos tots per igual,
    hem de ser senzills
    i esperança natural,
    que el món siga millor.
    Quan ve Nadal,
    un somriure com un sol
    de pau i d'amor.

  • Bolets[Ofensiu]
    Prou bé | 21-12-2022

    Els bolets són l'excusa per a una història entranyable de records d'infantesa!
    Amb total cordialitat

  • Les nimfes[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 21-12-2022 | Valoració: 10

    Val més ser prudent i no desconfiar si no vols que les nimfes s'enfadin. Potser el pare ni se n'ha adonat. Una història plena de records de l'infantesa molt ben redactat.

    Salutacions Montserrat.

    Rosa.

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

464 Relats

1635 Comentaris

320130 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu està ple d'històries i tinc com una necessitat d´explicar-les
Per mi és un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits ,fets amb tot el meu cor. Moltes gràcies per la vostra gentilesa.