LA VENDA

Un relat de: montserrat vilaró berenguer
Quan la Laura li va tocar vendre una casa de les que no és fàcil vendre s´ ho va prendre de bon humor. Va pensar ja la vendre més endavant de moment aniré a vendre el pis faci'l i no m´encaparrare de moment, ja quedarà temps per fer-ho. La Laura és així, tranquila i positiva.

Més aquell maleït dia una parella que volien anar a viure junts no volien un pis. Li van dir clarament, volem una casa amb una mica de jardí, que estigui als afores més relativament a prop del poble. No volem tenir d´agafar el cotxe per anar a comprar pa.

Llavors la noia es va dir els ensenyaré la casa a veure què passa a l'igual els interessa , no se sap mai.

Al dia i hora convinguda va agafar les claus i va quedar a l´adreça indicada per veure la casa. La parella eren joves com ella i es veia no tenien gaires diners.

La Laura va començar a lloar les avantatges del jardí, ni hi havia un d'escanyolit al darrer la casa, tot ple d´herbes. Això s´arregla amb una bona tallada de gespa va dir, com que no és gaire gran no us donarà gaire feina. La parella va mirar i va assentir.

La casa no és massa gran ni massa petita, però en ser dos, tampoc necessiteu gaire espai oi?

- No, no va dir la noia.
-
Va mirar amb una mica de aprehensió el bany que tampoc era gaire gran com tampoc la cuina. En canvi va lloar la Laura teniu unes golfes molt grans que podeu fer servir com estudi. El noi va assentir i va dir que potser hi podrien posar un billar. La noia va arrufar el nas. Odio el billar , va dir.

Aquesta casa va dir la Laura té les seves avantatges i desventages va dir obrin les finestres, no us vull pas enganyar.

Es barata, té una mica de humitats al sotan i res més.

Al Nord té bones vistes.

-La noia no la va deixar acabar de dir. Si al cementiri va dir assenyalant amb una mà.

A menys d'un quilòmetre hi ha un escorxador va dir la Laura.

- Si i una fàbrica de productes químics va dir el noi, m´ hi he fixat.

La Laura va continuar, a l'oest es troba el poble a menys de dos quilòmetres.

- Si va dir la noia, més hem de passar per una fàbrica de pinso.

Una mica mosca la Laura per les pegues que li posaven va dir:

- Si a uns tres quilometres al Sud teniu també la purificadora d´aigua del poble. Ja veieu que tot ho teniu a tocar.

La parella es van mirar a la Laura i li varen preguntar.

- A veure senyoreta, quines són les avantatges perquè comprem la casa?

A la Laura la van agafar tan de sobte que sols va saber contestar.

- Mirin si obren la finestra sempre sabran de quin cantó ve el vent.

No cal dir, que a La Laura li va costar molt de vendre i no va pas ser a la parelleta.

Comentaris

  • Nil de Castell-Ruf | 18-04-2017 | Valoració: 10



    Hola Montse,
    et llegeixo sempre perquè les teves histories són planeres i espontanies. Ara bé hi ha una cosa que voldria comentar-te, i espero que no t'ho prenguis malament i és la que tot seguit t'exposo:
    Trobo que hauries de repassar el text una i mil vegades fins deixar-lo polit. Perquè no sé si te n'has adonat, un mateix mot el fas servir moltes vegades en una mateixa linea. I no pot ser que en un relat de poques linees aquesta paraula hi surti ple de vegades. Això li treu mèrit a la història i a més fa mal d'ulls. Per exemple en aquest escrit el mot casa hi surt: 8 cops, vendre 4, gaire 5 ,pis 2 gran 2. Si dius que el jardi no és ni massa gran ni massa petit, llavors les golfes no caldria dir que són grans sinó espaioses, no et sembla. Bé, espero que no t'ho prenguis com una critica sinó com una observació constructiva. Consell d'un lletraferit sense estudis.

  • Dolç[Ofensiu]
    tapisser | 14-04-2017 | Valoració: 10

    Planer, fàcil i excel·lent!

    Albert!

  • Genial[Ofensiu]
    olgalvi | 08-04-2017 | Valoració: 10

    senzill i exquisit! Felicitats!

  • Bon relat[Ofensiu]
    Karin | 08-04-2017 | Valoració: 10

    Segur li va costar de vendre

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

464 Relats

1635 Comentaris

325947 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu està ple d'històries i tinc com una necessitat d´explicar-les
Per mi és un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits ,fets amb tot el meu cor. Moltes gràcies per la vostra gentilesa.