La Valentina

Va comparèixer pàl·lid, amb el semblant seriós i els ulls cansats. La Valentina,  consellera del Departament de Conducta Social, mai no l’havia vist abans així.  

-No poden assabentar-se encara -va dir l’home-  És impossible controlar una població espantada.  

Mirava trist el cel blau d’aquell bonic dia de primavera. Se sentia esgotat i va voler aprofitar l’escalfor del sol, abans no arribessin els dies foscos. 

Va mirar a la Valentina, segons abans de proposar-li allò que li havia rondat pel cap tota la nit d’insomni.  

-Déu ja no està amb nosaltres, ja no els podem convèncer de la seva existència. Manipular-los no és tan fàcil...  

La dona, que el mirava interrogant, havia treballat amb ell a l'Agència de la Química Humana. No estava pas orgullosa de la seva carrera. Havia aconseguit comprendre el funcionament del cervell humà i el podia manipular tant com volia, però se sentia decebuda del profit que es treia del seu coneixement.   

-Has d’introduir al cervell, al sistema límbic de cada un dels homes i dones, fenil etilamina. Encara que sigui amb el iogurt de l'esmorzar, tant se val.  

-Enamorats? - va preguntar la Valentina sorpresa - Vols que els faci sentir enamorats en aquest moment, davant d’aquest caos? 

El president va somriure 

-Cecs, feliços i vivint en una realitat de ficció. No és això el que volem?