La teva tempesta transparent

Un relat de: Bonhomia

El teu flux
et corre per les cames,
formant un dibuix
que els meus ulls encanten.

La meva raó
es perd en del.liri,
copsant la teva crispació
que fa que la teva xona rigui.

Sóc súbdit
de la teva tempesta transparent,
que a terra per delit
cau amb el blanc dels teus ulls absents.

Gemegar, cridar...
tot s'hi val.
On anirà aquesta angoixa a parar?
A una altra font de la teva porta vaginal.

Comentaris

  • em vaig!!!!!![Ofensiu]
    ESTEL | 12-06-2008

    com poden ment i cos jugar d´aquesta manera , portar-te a la bogeria i desfer-te sencer…..
    ..... per mi es un maravellós misteri........

l´Autor

Foto de perfil de Bonhomia

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

513906 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.