La teva llengua és el meu esguard

Un relat de: instants

Després de tants coixins capgirats,
de perfums barrejats sobre el meu ventre,
de sexes tímids i d'altres salvatges,
de mugrons excitats,
surcats per la llengua,
i certs destins.

Després de proeses infantils,
de records sulfurosos d'imatges fantasejades,
de mirades seductores i paraules tendres,
d'agafades de mà, de canyells lligats amb satí,
de cops de cintura omplint els racons més profunds.

Després de tocar el cel...
em desperto,
amb l'olor de la teua suor
enganxada al rostre.


Comentaris

  • Comences metaforitzant...[Ofensiu]
    angie | 16-03-2006

    des del títol, i dins el poema hi ha moltes més...

    ...mugrons excitats, surcats per la llengua, i certs destins.
    ... de cops de cintura omplint els racons més profunds.

    vas concloent els paràgrafs deixant un simbolisme i una lliure interpretació del que escrius.

    I els versos finals, per a mi, els millors, aquí és on jugant amb la respiració, totalment intencionada doncs té un doble sentit (per l'esgotament del que sembla que podries descriure i per la passió amb la que ens convides a noves interpretacions), bé, aquí és on les comes ens donen un desenllaç elegant i ple de significats.

    I ara una de les meves interpretacions, va ser la primera que vaig tenir en llegir-lo fa mesos :
    el títol em va fer pensar primer en la llengua, com el català i com aquesta recorria i lluitava per fer-se sentir i arribar a omplir-nos per dins i amarar-nos la pell, deixant-nos fins i tot la cara molla de llàgrimes, potser?

    Aquesta lectura és potser molt personal, però m'agrada també... i sinó tenia res a veure, doncs mira, ja saps que li he fet homenatge a la llengua que ens ha permés conèixer-nos.

    Un petonàs, Pau, fins aviat

    angie

  • Interessant[Ofensiu]
    boigboig | 11-11-2005

    la teva proposta, m'agrada més que els poemes curts que t'havia llegit (els dos últims que has penjat, per exemple) que em deixen una mica indiferent, i les llargues llistes anteriors, que em
    deixen.... avorrit? (no sóc gaire fan dels poemes "patriòtics", inflamats, de les grans paraules.... prefereixo les confessions a l'orella).

    Tot i així, t'he de dir que la segona estrofa no em satisfà del tot, trobo que d'alguna manera trenca amb la primera i la tercera.

    Després hi ha també alguna cosa que no m'agrada: per exemple, això dels
    de records sulfurosos d'imatges fantasejades,
    (fantasejades em sona bastant incorrecte, però no pretenc ser un integrista de la llengua, jo que faig sovint moltes faltes d'ortografia).

    En quan al contingut, em pregunto: que ens vols dir? I com ens ho dius? I sincerament, tu n'estàs satisfet? Em sembla que tens fusta, però encara tens feina per fer....

    Au, aquest és el problema: li dónes la paraula a un boig.... i mai saps el que et poc arribar a dir, però segur que res agradable!

    BOIG!

  • somnis intensos?[Ofensiu]
    foster | 09-11-2005

    tan intensos que els has viscut "realment"? És això, instants?
    Bé, tant li fa: vivència, record, somnis... tot esdevé igual en el destí del temps... els versos són originals, amb girs i escorços forçats però interessants per això mateix. Ara bé, en aparença sembla suggerir moltes lectures, ple de símbols i metàfores, referents carregats de contingut que tu capgires i barreges hàbilment. Em pregunto, però, si l'analitzo amb cura, respondrà cada vers a l'expectativa creada?
    Si no és aixì, si no hi ha un sentit, molts significats, i tot plegat dins una estructura pensada i desenvolupada, llavors... perdrà una mica l'efecte inicial. (hehe, havia de dir alguna cosa xunga, no?)

    güai, col.lega

    fost

  • silvia_peratallada | 08-11-2005

    un poema on es barreja l'erotisme, el sexe, la luxúria amb la tendresa, les sensacions i la dolçor de les nits més màgiques...
    m'ha agradat !!
    salut i revolta!

  • ferèstec i alhora tendre...[Ofensiu]
    ROSASP | 08-11-2005

    Aquest joc de mots que desgrana borbolls de sensacions que esclaten entre espurnes de foc.
    És com pujar fins al cim i baixar en braços dels núvols.
    M'agrada aquesta aclaparadora barreja!

    Petons!

  • poema intens...[Ofensiu]
    Capdelin | 08-11-2005 | Valoració: 10

    brutalment romàntic, novedós en la forma rebel i descarada, ple de poesia, de sentiment, de força eròtica...
    una abraçada!

l´Autor

Foto de perfil de instants

instants

84 Relats

380 Comentaris

96219 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Sóc com sóc, aprenc a viure cada dia, alguns més que altres, però no deixo mai de maravellar-me dels petits desitjos fets realitat.

Crec en la llibertat i en la tendresa, d'ella en faig el meu camí i la meua bandera.

No m'agraden les paraules que no diuen res, no m'agrada perdre el temps.

Arranca-li somriures a la vida, car que et golpegi una i mil vegades, sigues tu, assumint totes les conseqüències, i no deixis mai de SER.


"Me da pena que se admire el valor en la batalla, menos mal que con los rifles no se matan las palabras"

"La poesia militant

Els artistes àcrates, imbuïts del romanticisme llibertari i d'un autodidactisme militant, faran del seu art un viarany cap a la llibertat."

" La cultura anarquista" de Ferran Aisa. Capítol: Dinamita cerebral.