La suplantació de Laura

Un relat de: Vicent Terol

Fa temps que sé massa bé que qui diu ser la meua dona no ho és en realitat. Actue com si no me n'haguera adonat del canvi, cosa de la qual ella no n'és conscient. Gràcies a la meua innata astúcia, aguditzada pel perill de ser descobert, puc mesurar de manera extrema cada gest, cada reacció.

La conspiració està sent duta a terme amb un alt nivell de perfecció. I en això justament radica la seua gran errada: ella s'assembla massa a la meua dona; físicament i psicològica, ningú (ningú que no fos jo, evidentment) no podria saber que la impostora no és Laura.

He de confessar que no sé en quin moment exacte es va produir la substitució. Tampoc no sé què han fet amb la meua dona. Sóc conscient -això sí- que les conseqüències per a la meua persona, en cas que saberen que conec la veritat, serien fatals.

He abandonat últimament la idea de la rebel·lió: ni matar-la ni obligar-la a explicar tota la història. La desfavorable correlació de forces m'obliga a ser caut.

Fent de la necessitat virtut, he anat desenvolupant a la ment una nova visió de la situació, un canvi de filosofia que, d'alguna manera, suposa un diferent enfocament de la meua existència. Partint del fet que els comportaments de totes les persones són, al cap i a la fi, interpretacions de rols, he pensat que no és una mala idea prolongar aquest estat de coses per a sempre: fingir tota la vida que crec que ella és Laura. Al menys, mentre no veja el moment idoni per a la venjança i l'esclariment de tot.

En realitat, la finalitat de viure és trobar la felicitat. I he de reconèixer que m'estic acostumant tant a aquest nou panorama que ja m'agrada i tot. Quasi que més que el d'abans, pel fet que l'observació de la vertadera realitat m'aporta el plaer intel·lectual de saber-me per damunt de tot el que m'envolta, a més d'un punt de divertida ironia. Per resumir-ho, diria que, a partir d'ara, consideraré la suplantació de Laura com un simple secret de família.

Comentaris

  • Recordatori[Ofensiu]


    Benvolgut/da relataire:

    Recorda que, a més del Concurs ARC de Microrelats ARC A LA RÀDIO 2010, també tenim en marxa aquestes altres activitats:

    - Gimcana Virtual Literària ARC 2010: enllaç

    - Concurs ARC de Narrativa Breu 2010 "Barcelona, t'estimo": enllaç

    - Loteria de l'ARC: enllaç

    - Club de Lectura Virtual ARC: enllaç

    Participa-hi!

    Gràcies,

    ARC


  • crohnic | 22-10-2010

    Un microrelat original, intrigant i agradable de llegir... Genil relat!!
    Sort, company!

  • Ben tramat[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 18-10-2010

    un relat amb força i ben portat en la seva execució, sense fissures. Es llegeix d'una tirada amb facilitat i la seva estructura és de fàcil la comprensió. Obert a diverses possibilitats des de malalties degeneratives o demències passatgeres o no, fins a possibles i reals manipulacions del protagonista.
    Ens fiques a la pell del senyor i la seva angoixa, tot i que, acomodatici l'home, accepta la situació, el molt pillastre.
    Un bon relat!

    ( de fet, coneixia un avi del barri on treballo, que sempre que el veia em demanava qui era la dona que l'acompanyava, en veu baixa i com si fos un secret, tot i que ella, la seva dona, ho sentia perfectament.)

    Bona sort!

    Ferran

  • Si més no...[Ofensiu]
    copernic | 18-10-2010

    es un relat enginyós, amb una intriga subjacent que provoques amb la utilització de frases interrogatives, dubitatives i obertes a diverses interpretacions. Una ambient doncs molt ben aconseguit per un microrelat diferent, bastant diferent dels demés. M'ha agradat i et desitjo sort en el concurs. Una abraçada, paisà de'n Raimon!

  • Els poders de la ment[Ofensiu]
    Frèdia | 18-10-2010

    A mi aquest relat em suggereix l'immens poder que té la ment per inventar, imaginar. Hi ha un verb en castellà -que no sé perquè no tenim nosaltres- que ho precisa més: fabular. Els humans tendim a la ficció, no només quan escrivim. Ho fem sempre. Gràcies a la capacitat per crear una realitat diferent de la real -que potser ni tan sols ho és, de real- molts homes han sobreviscut a las guerres, als camps d'extermini, a situacions de manca de llibertat, etc. La imaginació és lliure, per sort. La ment té la capacitat d'especular, l'habilitat d'adaptar-se, la virtut de ser flexible i l'aptesa per discernir entre el bé i el mal, entre la veritat i l'engany. És clar, que potser no sempre. En tot cas, el teu relat m'ha fet pensar en tot això. I com que la lectura em suscitava aquestes preguntes, no ha estat fins al final que m'he adonat de com n'estava de ben escrit el text. Està tan ben tramat que fa que només et concentris en la història. En resum, un relat àgil, enginyós i molt ben estructurat. Tot un plaer llegir-te i descobrir-te.
    Fredia

  • Molt suggeridor[Ofensiu]
    T. Cargol | 18-10-2010

    Visió conspiradora de la realitat, mon interior contraposat al mon exterior, visió del mon com a quelcom inhòspit i carnet de justícia, càlcul per sobre del sentiment,...existència individual sense ajuts exteriors ni societat,...molt adequat al temps que vivim!

l´Autor

Foto de perfil de Vicent Terol

Vicent Terol

127 Relats

380 Comentaris

103065 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Tinc un llibre amb 113 microrelats, editat per "El Toll". Es diu Capsa de bombons.

Fusió de fotografia i microfragments a microfragments.

Escrits variats i altres coses a L'aixeta.


Per contactar: surfinpop@gmail.com