Cercador
La suada popular
Un relat de: Mena Guiga- Compartir:
El diumenge 14 de maig a les 12:00 es duria a terme. A la Plaça de la Ron-Ron.
Calia apuntar-s'hi prèviament.
Seria la primera suada popular.
Molta gent, encuriosida, hi va anar a treure el nas i, creieu-me, mal fet. Allò no es podia soportar. Es van desmaiar i sempre hi ha llestos a punt amb pinces prement el nas (si no tenen mascaretes) per pispar tot el que es porti de valor i a vegades el cervell.
Els i les suaires omplien la plaça. Ningú duia roba. Des de cada angle de l'espai fogueres controlades escalfaven l'ambient. Era, a més, l'hora del sol fort (cada dia s'entrena més en ser-ho, ajudat per amics ozònics) i aquella massa de cossos estirats a terra com si fossin sobre una graella gegant va començar a deixar anar la substància motiu de la trobada.
Si s'aconseguia un regueró de suor que inundés els carrers del barri antic podrien estar orgullosos, els participants de Vila de Xiflus de Baix: haurien superat de bon tros la suada popula dels de Vila de Xiflus de Dalt que, val a dir-ho, són quatre carrers mal comptats i que fan baixada. Una suada de valor inferior, no fotem!
Calia apuntar-s'hi prèviament.
Seria la primera suada popular.
Molta gent, encuriosida, hi va anar a treure el nas i, creieu-me, mal fet. Allò no es podia soportar. Es van desmaiar i sempre hi ha llestos a punt amb pinces prement el nas (si no tenen mascaretes) per pispar tot el que es porti de valor i a vegades el cervell.
Els i les suaires omplien la plaça. Ningú duia roba. Des de cada angle de l'espai fogueres controlades escalfaven l'ambient. Era, a més, l'hora del sol fort (cada dia s'entrena més en ser-ho, ajudat per amics ozònics) i aquella massa de cossos estirats a terra com si fossin sobre una graella gegant va començar a deixar anar la substància motiu de la trobada.
Si s'aconseguia un regueró de suor que inundés els carrers del barri antic podrien estar orgullosos, els participants de Vila de Xiflus de Baix: haurien superat de bon tros la suada popula dels de Vila de Xiflus de Dalt que, val a dir-ho, són quatre carrers mal comptats i que fan baixada. Una suada de valor inferior, no fotem!
l´Autor
879 Relats
930 Comentaris
439836 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc del 66.I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.
La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).
Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.
'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.
L'escriure per què i per a què.
I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.
La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)
Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).
Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.
Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.
Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).
I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.
Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.
Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.
El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.
****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.
butxaca5@gmail.com